PLATÓ (2)
A aquest capítol, Merlí proposa als seus alumns i alumnes apuntar-se al certamen de poesia de l´escola fent trampes, en comptes d´haver-lo escrit sols per un, és escrit per tota la classe. Finalment, Merlí acaba confesant la veritat davant de tots quan guanyen la segona posición al concurs. Bruno queda en evidència i per això va a avisar a Albert, el novio de Laia, de que el seu pare i la seua novia han tingut una aventura.
Per altra banda, Pol vol deixar a Berta, ja que ell sol la veu com una diversió i ella vol més. Quan aplega l´hora de dir-se´l, Berta no vol que la deixe i li diu a Pol que està prenyada. Pol no sap com reaccionar i es baralla amb Bruno per eixa raó i li acaba colpejant.
A més de que ens adonem de que Bruno és homosexual, perquè li agrada Pol, el qual va a veure a Bruno a la seua classe de ballet quan s´adona de que ha fet mal les coses i va a disculpar-se amb ell. Bruno reacciona dient-li la veritat sobre Berta, que no està prenyada.
També podem veure al capítol que Merlí es convertix en el nou tutor d´Iván Blasco, ja que Iván no li obria la porta a Eugeni.
-
A aquest capítol es parla de Plató. Plató és el primer referent que pensem quan algú diu "filosofia". Plató fou seguidor de Sócrates i mestre d´Aristòtil, ja nomenat en el anterior capítol. Va escriure sobre els més diversos temes com filosofía política, psicològica, metafísica, cosmologia, filosofia del llenguatge i de la educació i tot açó en forma de diàleg. En realitat el seu nom no va ser Plató, sino que va ser Aristocles, el nom Plató li va ser asignat pel seu professor de gimnàsia, li va cridar així perquè significava "aquell que té l´esquena ampla". Plató va ser influït per Pitágores. Dos de les obres més famoses de Plató foren "Cartas" i "Apalogía". Va passar per quatre etapes:
la primera va ser "els diàlegs socràtics", la segona va ser "la època de transició", la tercera varen ser "els diàlegs crítics" i la quarta varen ser "els diàlegs de la vellea". Els temes dels que parlava eren la teoria de les idees, el saber i la opinió i els drets de les dones. Plató suportava a la República i la seua ideologia.
-
Al principi del capítol es nombra a Plató, es diu que volia saber el coneixement vertader i l´essencia de les coses, va descriure a l´home com animal bíped sense plomes. A més, Joan diu que l´amor platònic ve d´ahí, del concepte que tenia Plató del amor, un amor ideal o impossible. Merlí li contesta que això és el que es coneix popularment, però que és un concepte erroni, ja que per a Plató l´amor és l´impuls que porta fins al coneixement de l´idea de bellessa.
Merlí diu que una cosa és el món sentimental i altra molt diferent és el món de les idees. Quan Merlí va a casa de Iván Blasco li conta el mite de "La caverna" de Plató. La història tracta sobre tres homes dins d´una cova que estàn nugats de cames i coll des de fa molt de temps, sols poden mirar cap avant, darrere d´ells hi ha un mur i darrere del mur un foc. Els homes que mantenen el foc menegen unes figures per damunt del mur que es projecten en la paret de la cova. Els prisoners creuen que les ombres que vejen són la realitat, perquè és l´únic que poden veurer. Un dia, un dels homes aconseguix eixir de la cova, el Sol li cega, però al final s´acostuma i descobrix que la
realitat és la de l´exterior i no les ombres de la cova. Al final del capítol també es nombra a Plató quan Merlí li dóna al seu fill el llibre de "El banquete".
Al capítol també es parla del cavall de Troya i de fer una alegoria amb ell.
-
· El fet de que Berta s´invente que està prenyada perquè Pol no talle amb ella. Aquesta reacció i la mentida fa referència a la debilitat d´algunes dones que tenen per la seua parella i la dependència cap a ella.
· Merlí vol fer trampes. S´identifica amb les persones a les que els agraden la rebeldia o anar contra les normes.
· Finalment Merlí descobrix que han fet trampes. L´únic que volia era donar-li una lliçó al certamen de poesia i mostrar que havien treballat en equip tota la classe.
· La classe es riu quan Joan va a llegir el seu poema. Mostra com som els adolescents.
· Tota la classe suporta a Marc quan aquest diu que és del grup de teatre. Els adolescents suporten al xic popular de la classe, però si haguera sigut Joan s´haurien riscut d´ell.
· Berta perdona a Tania. Les xiques necessitem a altra per suportar-nos entre nosaltres.
· Iván accepta a Merlí com el seu nou professor. Açó vol dir que Iván vol millorar per curar-se i que la seua mare esté tranquil·la.
· Albert colpeja a Merlí. És el que no es deu fer després d´una infidelitat.
-
· El fet de que Berta s´invente que està prenyada perquè Pol no talle amb ella. Aquesta reacció i la mentida fa referència a la debilitat d´algunes dones que tenen per la seua parella i la dependència cap a ella.
· Merlí vol fer trampes. S´identifica amb les persones a les que els agraden la rebeldia o anar contra les normes.
· Finalment Merlí descobrix que han fet trampes. L´únic que volia era donar-li una lliçó al certamen de poesia i mostrar que havien treballat en equip tota la classe.
· La classe es riu quan Joan va a llegir el seu poema. Mostra com som els adolescents.
· Tota la classe suporta a Marc quan aquest diu que és del grup de teatre. Els adolescents suporten al xic popular de la classe, però si haguera sigut Joan s´haurien riscut d´ell.
· Berta perdona a Tania. Les xiques necessitem a altra per suportar-nos entre nosaltres.
· Iván accepta a Merlí com el seu nou professor. Açó vol dir que Iván vol millorar per curar-se i que la seua mare esté tranquil·la.
· Albert colpeja a Merlí. És el que no es deu fer després d´una infidelitat.
Comentarios
Publicar un comentario