ARISTÒTIL (4)

A aquest capítol Pol descobrix que Bruno és homosexual i no li sembla bé quan Bruno li comença a llançar senyals com tocar-li o demanar-li quedar-se a dormir a sa casa. Després passen coses com que Pol li diu a tot el món que Merlí és qui ha furtat l´examen i Bruno al adonar-se s´enfrenta amb ell dient-li que pensava que eren amics i Pol li contesta dient que no com a ell li agradarïa.
Tània intenta ajudar a Bruno dient-li que Pol no és per a ell, aleshores Bruno li crida plasta i grossa.
Per altra banda a Merlí cada vegada li agrada més Gina i no té problema a dir-se´l, a Gina també li agrada ell, però fa com que no li agrada. Les visites de Gina cada vegada són més constants i Gerard s´adona i no li agrada.
Gerard sap que a algú més li agrada Mònica i està molest per això, també perquè son pare li dóna diners cada mes i a sa mare no li pareix bé.
Merlí està enfadat amb sa mare perquè sap que ella li ha donat l´examen a Bruno. També li explica a Joan el concepte de justícia, ja que a ell no li van bé les coses a casa.
Finalment, Joan mentix dient que ha sigut ell qui ha furtat l´examen basant-se en el concepte de justícia que li ha ensenyat Merlí.
-
Aristòtil va ser un filòsof, científic i polímata (persona que poseïx coneixements sobre diferents coses com l´art, la ciència i les humanitats). Es reconeixcut com el pare de la filosofia occidental junt amb Plató, els temes més comuns dels que parlava eren: lògica, metafísica, filosofia científica, ètica, filosofia política, estètica, retòrica, física, astronomia i biologia. Ell va ser el creador de la teoria de la generació espontànea i el principi de no contradicció.
Les influències més properes que va tindre Aristòtil varen ser Plató, del qual va ser dicípul i Eudoxo de Cnido, durant la Acadèmia de Atenes. Després ell va ser mestre de Alejandro Magno al regne de Macedònia. Majoritariament parlava de metafísica als seus tratats que varen ser en total uns doscents. A Aristòtil no li agradaven elc canvis. Aristòtil també tenia la seua pròpia teologia, ell deia Déu, però quan el deia no es referia al Déu del cel, sino que era una manera de citar el canvi. La seua teologia estava basada en la seua visió cosmològica i fou un dels primers filosòfics en formular un argument cosmològic per justificar la existència de Déu.
-
Al principi del capítol Merlí diu que segons Aristòtil diu, sense amics no es pot aconseguir la "eudaimonia" que significa "felicitat" en grec. Per Aristòtil la búsqueda de la felicitat era la fnalitat de la vida, diu que hui la hem convertit en una obsessió, pensem que és un dret que tenim i no una aspiració i això porta a la frustració, alguns es consolen dient que la felicitat es troba en les coses menudes de la vida: l´olor del café pel matí, els pardals que canten, però no, això no és la felicitat. Per Aristòtil, la felicitat no és un estat, és una activitat, sols és al final de la vida quan es pot dir si has sigut feliç o no.
Aleshores Pol li pregunta: "Eixa no és una idea contradictoria? és a dir, ens tenim que treballar la felicitat? El treball és molt pesat, sols has de veure a la gent pujant al metre cada dia posant eixes cares, aleshores, es pot ser feliç treballant?" I Merlí li contesta que va bé, que li agrada que reflexionen. Per a la pròxima classe mana que escriguen a un full el que és per a ells la felicitat. Algunes de les respostes són les següents: "La felicitat és impossible d´aconseguir", "Jo era feliç quan era xicoteta", "La vida sense diners és una merda, no hi ha felicitat". Aleshores Joan li diu que hi han famílies amb diners i també les va mal, Pol li pregunta si alguna vegada s´ha preguntat com haguera sigut sa vida si ara mateix estiguera a altra família.
-
· Merlí se li insinua a Gina. No entenc a Gina, perquè si a ella també li agrada Merlí no veig problema a que estiguen junts.
· Pol desprecia a Bruno. La veritat és que pense que Pol no ha pogut reaccionar pitjor, és a dir, és veritat que no és molt confortable saber que el teu amic te vol com algo més, però jo haguera sigut més comprensiva amb ell.
· Bruno baralla amb Tània. Bruno deuria haver-li fet cas a Tània des de el principi, ja que pense que ella té raó i el que menys haguera fet és cridar-la grossa, insultar als demés pel seu aspecte físic no et fa sentir millor.
· Joan es sacrifica per Merlí i diu que ha furtat ell l´examen. Joan ha sigut el meu personatge favorit a aquest capítol per la seua valentia i pel seu concepte de justícia.
· La situació a casa de Pol. És bo saber en què situació i circumstàncies viu Pol, perquè permitix poar-se en la pell del personatge.
· Berta odia a Merlí. Aquest fet és algo que tot el món ha deixat passar, però jo em pregunte, per què? Merlí és un home que s´ha comportat bé amb tot els seus alumnes i Berta no pot queixar-se d´això.