LOS FILÓSOFOS DE LA NATURALEZA (4)

A aquest capítol la mare de Sofía es pensa que la seua filla està rebent cartes d´algú a qui li agrada Sofía, però no s´imagina la veritat. Sofía es troba al sobre una noteta on posen les següents preguntes: "Existix una materia prima de la tot el demés esté fet?", "Pot l´aigua convertir-se en vi?" i "Com poden convertir-se la terra i l´aigua en una granota?" Sofía no s´imagina les respostes, així que es posa a refelxionar sobre elles. Després rep altre sobre amb la lleçó d´aquell dia. Sofía, després de llegir la lleçó va sentir-se identificada amb Parmènides i Empédocles.

-
"El projecte dels filòsofs". Parla del projecte de cada filòsof, ja que no tots els filòsofs tenen el mateix objectiu a descobrir.

"Els filòsofs de la natura". Els filòsofs de la natura varen ser els primers a Grècia i eren els que s´interesaven per la natura i els seus procesos. Els grecs pensaven que algo ens ha estat creant des de que va náixer el primer ésser humà. La seua teoria era que la natura estaba tota creada a partir d´una materia primària, que era l´origen de tots els canvis. Varen intentar entendre la natura sense haber de recurrir als mites tradicionals. D´aquesta manera es va independitzar la filosofia de la religió.

"Tres filòsofs de Mileto". El primer va ser Tales, opinava que tot provenïa de l´aigua. El segón va ser Anaximandro, pensaba que tot preovenïa del món que ell deia que era el nostre, era "l´indefinit". El tercer va ser Anaxímenes, opinava que l´origen de tot provenïa de l´aire o la boira. Els tres pensaven que res podia sorgir de cap cosa, que havia una materia primera per a tot.

"Res sorgix de cap cosa". Els tres filòsofs de Mileto pensaven que hi havia una matèria primera del que tot estava fet, però després van pensar que era difícil això, així es varen originar els problemes del canvi. Després arribà Parmènides, filòsof d´Elea, pensava que res podia sorgir de cap cosa, es més, pensava que res podia canviar, que tot era etern de la mateixa forma que havia sigut creat. Parmènides va tindre una lluita entre els seus sentits i la seua raó. Al final va decidir que els sentits donaven una visió errònea del món. Va pensar que era la seua obligació destapar les "ilusions" i d´aquesta manera va náixer el racionalisme.

"Tot fluix". Després va sorgir Heràclit de Éfeso, que es guiava pels sentits i pensava que els constants canvis a la natura era els que la caracteritzava. Per a ell res durava per sempre, tot fluix. Pensava, per exemple, que el bé no podia existir sense el mal. En meitat de les contradiccions i canvis a la natura ell veia un tot, el cridava "Déu" o "Logos".

"Quatre elements". Empédocles afirmava que tant Heràclit com Parmènides no s´equivocaben, pensava que tant la raó com els sentits eren de fiar. L´explicació que donava era que existien quatre elements: aigua, aire, foc i terra. I que en tots els canvis de la natura estaven presents, sols que s´originen i després es tornen a separar. I que açò era degut al amor, que els juntava i a l´odi, que els separava.

"Algo de tot en tot".  Anaxágoras va ser el primer filòsof d´Atenes, ell no es conformava amb la teoría d´Empédocles, ell pensava que "les parts mínimes" pertanyien a un tot i també creía en algo que "posava ordre" i creava animals, éssers, flors i arbres, ell el cridava "espérit" o "entendiment".