MAQUIAVEL(3)

A aquest capítol anomenat "Maquiavel", la mare de Gerard va a parlar amb Merlí, el qual al principi no la rep bé, però després es establix un víncul emocional entre ells perquè Merlí s´adona de que el seu marit l´enganyà i estàn separats, com ell i la seua exdona.
Bruno li proposa a Pol anar a sa casa a estudiar, la conseqüència és que al final suspenen els dos. Bruno li conta a son pare que el suspens ha sigut degut a que Eugeni li té manïa perquè és el seu fill. Aleshores Merlí decidix agafar una de les còpies del nou examen d´Eugeni i se la dóna a Bruno quan aquest amenaça amb anar-se´n a viure amb sa mare. Més tard, Bruno decidix aprofitar que té l´examen per convidar a Bruno a sa casa una altra vegada, però en aquesta ocasió també es quedarà a dormir. Per altra banda, Tània advertix a Bruno de que Pol no és com ell.
Mònica és una alumna nova de la que Gerard s´enamora, quan es queda bloquejat amb la seua presència, decidix manar-li a Merlí un consell, ja que la seua infidelitat amb Laia s´ha estés per l´escola, Merlí li aconsella dir unes paraules escrites per ell mateix a classe perquè Mònica pense que Gerard és un xic intel·ligent. L´efecte va ser que Mònica li preste a Gerard un llibre seu.
Per altra banda, Iván reacciona davant la malaltia netejant la seua casa i parlant quan Merlí li furta el seu ordinador.
Laia i Merlí es tornen a veurer, però Merlí perd el seu interés per ella.
-
Nicolás Maquiavel fou un diplomàtic, filòsof polític, escriptor i funcionari italià. Va ser considerat el pare de la ciència política moderna i una figura important al Renaixement. Ell pensava que el fi justificava els medis, allò quedà plasmat a la seua obra "El príncep": "Sols el resultat justifica la acció". Ell per damunt de tot era patriòtic i opinava que calia preservar i protegir la pàtria per damunt de tot, va escriure una obra on parlava més profundament de tot anomenada "Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio", després es considerà partidari de la República, ja que pensava que era la millor manera de mantenir la pàtria. Maquiavel pensava que tota persona que aspirava al
poder deuria ser honrada i digna del càrrec, que no fóra un tirà, eixe era el seu concepte de príncep. Era una verdadera influència dins del cinisme i el ralisme anant en contra del baró de Montesquieu. Més obres de Maquiavel podien ser els seus discursos: "Discurs sobre la cort de Pisa". O també podien ser les seus comèdies: "La mandràgora".
-
Merlí diu que Maquiavel deia que els poderosos arribaven fins on arribaven perquè eren malèvols, que si volies èxit, havies de xafar als demés, és una acció poc honrosa, però si així arribes a on vols, no passa res.
Pol li respón que aleshores no importa quí goberna, sino com goberna.
Gerard afig que el fi justifica els medis depenent del fi.
Merlí torna a dir que en la obra de "El príncep", Maquiavel considera que el poder de l´Estat està per damunt de tot, fins al punt de que en una situació límit, el gobern pot recórrer d´una manera legítima a la crueltat o l´engany.
Mònica diu que no le pareix bé que un Estat pase per damunt de les seues leis per defendre´s a sí mateix, a més que, per qué a de dispondre de les seues vides sense cap limitació?
Merlí diu a Iván que Heráclito deia que tot està en constant moviment.
Merlí diu que Maquiavel diu les coses tal com són, que la força és la força, que la violència és la violència i que la mentira és la mentira i que no fa falta disimular-lo amb idees boniques.
Tània pregunta que què significa que no hi ha que disimular-lo, Merlí li contesta que Maquiavel defén el mal per salvar a l´Estat.
Gerard pregunta: per què és important salvar un Estat que pot ferir als seus ciutadans? Mereix la pena salvar-se, si el fi justifica els medis, què justifica el fi?
Gerard escriu: "El príncep: Els que enganyen troben sempre gent que es deixa enganyar".
-
¬ Quan Iván parla en la sèrie per primera vegada vol dir que hi ha una possibilitat de que es puga recuperar de la agorafòbia.
¬ Quan Bruno amenaça amb anar-se´n a viure amb la seua mare. Mostra un poc quan els adolescents fem xantatge a nostres pares quan volem alguna cosa.
¬ Quan Merlí va a veure al treball a Gina, però després se´n va a veure a Laia. Crec que Merlí no té molt clar els seus sentiments per Gina, així que se´n va amb Laia per veure si sent algo per ella.
¬ Quan la iaia de Bruno li diu a Bruno que està enamorat. Vol dir que la família ens coneix més del que pensem.
¬ Quan Tània advertix a Bruno de que vaja amb precaució amb Pol. Significa que a Tània li importa molt Bruno i no vol que li façen mal.
¬ Quan Gerard diu que s´ha enamorat de Mònica. Simbolitza la facilitat d´enamorament que tenim els adolescents, ja que ens ilusionem amb res.
¬ Maquiavel en general em sorpré, perquè no li importava que algú fóra roí, sols conservar la pàtria al seu Estat de sempre.

¬ La xarla en contra de Merlí entre els professors. Simbolitza les crítiques a l´esquena del dia a dia.