SCHOPENHAUER (6)
A aquest capítol Merlí s´inventa una mentida per deixar a Laia, però finalment Laia descobrix la metida i s´enfada amb Merlí, acaba deixant-lo i Merlí pot estar amb Gina com ell volia. Gina per fi accepta que també li agrada Merlí, pero a ell no li agrada tant Rufo, el gos de Gina.
Bruno sap que son pare sap que és homosexual i Merlí li intenta dir que no deuria tindre por perquè la gent ho sapiga. Quan Bruno va a casa d´Iván per petició de son pare, li diu que Mònica és una xica que li agrada, però Iván al instant sap que a Bruno li agraden els xics, aleshores Bruno parla amb Tània pensant que es nota.
Berta ho passa mal perquè no sap el que vol fer, ni què va a passar amb el seu futur, així que comença a intentar cridar l´atenció de Marc i la dels seus propis amics posant-se una vena i dient que porta la vena perquè el seu pare li va fer mal a la nina. La seua mentida li servix perquè Marc es sincere amb ella i per mantindre relacions amb ell i finalment Merlí sap de la seua mentida i li ajuda a afrontar-se al seu problema.
Alhora, Gerard s´entera de que Mònica i ell no tenen tantes coses en comú, però després de parlar amb Merlí aprén que té que respetar la opinió d´ella.
-
Arthur Schopenhauer fou un filòsof alemany brillant al segle XIX i una gran influència al XX. Va ser conegut pel seu pesimisme filosòfic. La seua filosofia era un "pensar fins al final" basada en la de Kant i influenciada per Plató i Spinoza. Va ser molt reconeguda dins de la filosofia oriental. A algunes de les seues obres es tracten temes polèmics contra els desenvolupaments metafísics posteriors a Kant. La seua obra més famosa va ser "Die Welt als Wille und Vorstellung" que significa "El món com voluntat i representació". Va suposar un hite al món del idealisme occidental i del pesimisme profund. Ell tenia la seua interpretació pròpia del món. Ell deia que la seua filosofia era una continuació de la de Kant i va utilitzar el idealisme trascendental com punt de partida per la seua futura carrera. Schopenhauer defenia el govern limitat, ell pensava que el correcte era deixar a cada home lliure perquè treballara la seua pròpia salvació. Ell es preocupava pel benestar animal degut a la seua influència d´Orient.
-
02:00 Merlí diu que segons Schopenhauer, l´home és una criatura asquerosa, desitjar la inmortalitat de l´home és desitjar la perpetuitat d´un error. Com pot ser que l´home siga torturador, corrupte, assassí, que organitze guerres, genocidis? Perquè la inte·ligència ens dóna la capacitat de fer mal. Segons Schopenhauer, els animals no són cruels per sí mateixos, en canvi, l´home ho és, perquè té la suficient intel·ligència per vóler fer mal. Ell deia que l´únic que existix al món eren els desitjos, per exemple, desitjem a una persona o a una cosa i quan la tenim ens cansem i volem altra, per què passa això? A què conseqüències ens porta que els nostres desitjos no arriven a satisfer-se mai?
Pol li contesta que produïx frustració, sofriment. Merlí explica que Schopenhauer deia que la vida era essencialment sofriment.
11:50 Merlí li diu a Iván que hui han donat Schopenhauer a classe, ell deia que els humans eren com els porc espins, quan fa fred es junten per donar-se calor, però si es junten massa es punxen, aleshores han de guardar les distàncies.
43:45 Per a Schopenhauer, l´única manera de combatre el desig, era optar pel no res. El no res és el buit, l´ausència de desig, per ell era l´única via per lluitar contra el sofriment, creia que per lograr la felicitat total deuria renunciar a tot tipus de desig, però com fer-ho? Sempre desitjem més, no deurieu de caure en el pesimisme d´aquest filòsof. Per què sempre que desitjem algo, després pasem a altra cosa? Berta li pregunta: I si no tens desitjos? Merlí li contesta que era l´única manera d´escapar al sofriment. Aleshores Berta li torna a preguntar: Però, si no tens desitjos també sofrixes, no? És sentir-te apartat, veus com tot el món somriu, sap el que vol, i si tu no saps el que vols?
Què passa si et despertes i no vols alçar-te? Merlí li respón que a la gent a la que li passa això els vendria bé trobar-se amb el mestre dels peripatètics, Aristòtil, que deia que l´esperança és el somni dels desperts.
-
Bruno sap que son pare sap que és homosexual i Merlí li intenta dir que no deuria tindre por perquè la gent ho sapiga. Quan Bruno va a casa d´Iván per petició de son pare, li diu que Mònica és una xica que li agrada, però Iván al instant sap que a Bruno li agraden els xics, aleshores Bruno parla amb Tània pensant que es nota.
Berta ho passa mal perquè no sap el que vol fer, ni què va a passar amb el seu futur, així que comença a intentar cridar l´atenció de Marc i la dels seus propis amics posant-se una vena i dient que porta la vena perquè el seu pare li va fer mal a la nina. La seua mentida li servix perquè Marc es sincere amb ella i per mantindre relacions amb ell i finalment Merlí sap de la seua mentida i li ajuda a afrontar-se al seu problema.
Alhora, Gerard s´entera de que Mònica i ell no tenen tantes coses en comú, però després de parlar amb Merlí aprén que té que respetar la opinió d´ella.
-
Arthur Schopenhauer fou un filòsof alemany brillant al segle XIX i una gran influència al XX. Va ser conegut pel seu pesimisme filosòfic. La seua filosofia era un "pensar fins al final" basada en la de Kant i influenciada per Plató i Spinoza. Va ser molt reconeguda dins de la filosofia oriental. A algunes de les seues obres es tracten temes polèmics contra els desenvolupaments metafísics posteriors a Kant. La seua obra més famosa va ser "Die Welt als Wille und Vorstellung" que significa "El món com voluntat i representació". Va suposar un hite al món del idealisme occidental i del pesimisme profund. Ell tenia la seua interpretació pròpia del món. Ell deia que la seua filosofia era una continuació de la de Kant i va utilitzar el idealisme trascendental com punt de partida per la seua futura carrera. Schopenhauer defenia el govern limitat, ell pensava que el correcte era deixar a cada home lliure perquè treballara la seua pròpia salvació. Ell es preocupava pel benestar animal degut a la seua influència d´Orient.
-
02:00 Merlí diu que segons Schopenhauer, l´home és una criatura asquerosa, desitjar la inmortalitat de l´home és desitjar la perpetuitat d´un error. Com pot ser que l´home siga torturador, corrupte, assassí, que organitze guerres, genocidis? Perquè la inte·ligència ens dóna la capacitat de fer mal. Segons Schopenhauer, els animals no són cruels per sí mateixos, en canvi, l´home ho és, perquè té la suficient intel·ligència per vóler fer mal. Ell deia que l´únic que existix al món eren els desitjos, per exemple, desitjem a una persona o a una cosa i quan la tenim ens cansem i volem altra, per què passa això? A què conseqüències ens porta que els nostres desitjos no arriven a satisfer-se mai?
Pol li contesta que produïx frustració, sofriment. Merlí explica que Schopenhauer deia que la vida era essencialment sofriment.
11:50 Merlí li diu a Iván que hui han donat Schopenhauer a classe, ell deia que els humans eren com els porc espins, quan fa fred es junten per donar-se calor, però si es junten massa es punxen, aleshores han de guardar les distàncies.
43:45 Per a Schopenhauer, l´única manera de combatre el desig, era optar pel no res. El no res és el buit, l´ausència de desig, per ell era l´única via per lluitar contra el sofriment, creia que per lograr la felicitat total deuria renunciar a tot tipus de desig, però com fer-ho? Sempre desitjem més, no deurieu de caure en el pesimisme d´aquest filòsof. Per què sempre que desitjem algo, després pasem a altra cosa? Berta li pregunta: I si no tens desitjos? Merlí li contesta que era l´única manera d´escapar al sofriment. Aleshores Berta li torna a preguntar: Però, si no tens desitjos també sofrixes, no? És sentir-te apartat, veus com tot el món somriu, sap el que vol, i si tu no saps el que vols?
Què passa si et despertes i no vols alçar-te? Merlí li respón que a la gent a la que li passa això els vendria bé trobar-se amb el mestre dels peripatètics, Aristòtil, que deia que l´esperança és el somni dels desperts.
-
· Berta ho passa malament. La realitat de Berta és que té depressió i el que és una realitat també és que els joves de hui dia seguim callant-nos aquestes coses. L´adolescència és una part molt difícil de la nostra vida i les persones que no saben a ón van a anar es senten com si estigueren perduts i moltes vegades això produïx serioses malalties mentals.
· Marc ajuda a Berta. La necessitat d´atenció de Berta desperta que Marc tinga més autoestima pensant que és una persona en la que es pot confiar i a més li ajuda a contar els seus problemes familiars de volta.
· Bruno no vol assumir davant el món que és homosexual. Això demostra la por que tenen algunes persones a ser jutjades o criticades per la seua orientació sexual.
Comentarios
Publicar un comentario