ELS ESCÈPTICS (10)

Continuant amb el coma etílic de Joan a la festa de Mònica, a aquest capítol Merlí se´l diu als seus pares arribant a sentir-se culpable i responsable dels fets ocorrits. El pare de Joan al enterar-se se´l porta de classe i en casa li diu que sa mare i ell li han buscat una escola nova, ja que Jaume (el pare de Joan) pensa que la conducta del seu fill és gràcies a la gent amb la que es relaciona. Joan, afligit, reacciona trencant contra la paret la maqueta de son pare i anant-se de casa. Una vegada torna, la mare de Joan s´adona de que estàn fent les coses mal i es pendeix molt.
Gerard, per altra banda, torna a intentar parlar amb Mònica, però finalment s´enfaden quan Mònica li diu que és molt infantil i ell li insinua que ella no és madura. També decidix anar-se´n de casa de sa mare quan Merlí li dóna l´idea i se´n va a casa de son pare. Gina, intranquil·la, vol que el seu fill torne i finalment, Gerard torna perquè és molt dependent de sa mare.
Eugeni i Mireia volen guardar les aparences, però la química entre ells és innegable.
-
L´escepticisme va ser una escola i també una actitud filosòfica. Els filòsofs més influients varen ser Pirró i Sisé Empíric. Les principals característiques són que ells pensen que no hi ha possibilitat de coneixement vertader ni fals, n´hi ha que permanéixer tranquils sense pensar en això. La realitat de les coses no la podem conéixer. Mitjançant la tranquilitat s´arriba a la pau de l´ànima. Altra de les característiques és que pensen que res és bo i res és roï en sí mateix. Les accions no són ni bones ni roïnes, són indiferents, es fa una suspensió del judici, es mostren tan sols les opinions, perquè una opinió no pot ser repudiada, en canvi, un argument sí. En la actualitat, l´escepticisme seguix aplicat a la ciència i s´encarrega d´altres problemes actuals. S´utilitza l´ataraxia ja esmentada en capítols anteriors per arribar a la felicitat i el epokhe. El epokhe va ser dit per Sisé Empíric, és un concepte que suspèn el judici i va ser relacionat amb la fenomenologia d´Edmund Husserl.
-
2:24 Merlí presenta als filòsofs escèptics dient que basaven la seua filosofia en la pràctica de el epokhe, que és la suspensió del judici, que significa estar atempt a les coses que passen, però no pronunciar-se davant elles. Aleshores, Pol pregunta si la filosofia no era al contrari. No és implicar-se a la realitat, qüestionar-la, fer que passen coses? Merlí li responia que els escèptics no aspiraven a res més que al silenci, per no haver de separar-se de la realitat de les coses i sobre el que passa, es limiten a veure-les, l´escèptic mira amb atenció, examina, considera els fets i calla, no emitix judicis i això és el epokhe.
18:05 Els escèptics eren aquells filòsofs que no s´implicaven a la realitat. Pirró, el primer filòsof escèptic viatjava a un vaixell i va haver una tempesta. Els mariners, espantats li varen preguntar què podien fer per salvar-se i Pirró els va dir: no feu res. Els mariners que intentaren salvar-se van morir i els que li feren cas varen sobreviure. Pirró deia que no podem entendre la realitat, que no podem entendre les coses tal com són. Per això practicava el epokhe tot el temps, sense implicar-se en res, fins al punt de que quan caminava cap un precipici es comportava com si no fóra real i els que li seguien varen ser els que varen salvar-lo d´una mort segura i així va viure fins als noranta anys.
-
· Joan és molt valent per mostrar el que pensa. D´aquesta manera es veu reflexat com molts adolescents li tenen por als seus pares i com no poden ser ells mateixos a sa casa o amb la seua pròpia família per pensar de diferent manera a ells.
· Gerard s´en va de casa de sa mare. Gerard encara no està preparat per acceptar que sa mare estiga amb altra persona, però al final del capítol quan torna podem veure que per fi reflexiona i s´adona de que necessita a sa mare.
· La mare de Joan patix pel seu fill. Cap a l´escena final n´hi ha una comprensió molt forta per part de l´espectador, ja que veiem a una mare que estima molt al seu fill i no sap com enfrentar això cap al seu marit.
· Gerard va a casa de Bruno per preguntar-li com s´ha pres la decisió de son pare. Bruno demostra molta maduresa a aquesta escena ja que opina que les decisions de son pare són d´ell mateix i ell no deu immicir-se. Cada un tenim una vida i sols nosaltres elegim com viure-la.

· Jaume pensa que fa el millor pel seu fill. Aquest pare no enten que el millor pel seu fill no el decidix ell, sino el seu propi fill prenent les seues pròpies decisions.