FOUCAULT (7)

A aquest capítol Bruno li tira en cara a son pare, Merlí, que no està mai amb ell i que no mantenen cap relació pare i fill. Aleshores Merlí a aquest capítol farà coses com preguntar-li a son fill pels seus interessos i problemes, a més que anirà a veure-lo ballar al seu estudi i una vegada allà parlaran sobre el futur i en què vol treballar Bruno.
Per altra banda, Gerard s´entera de que sa mare té novio i es molesta perquè es pensa que va massa ràpid i que encara no està preparada.
Joan es rebela contra els seus pares, ja que el seu pare el vol conduir per un camí que a ell no li agrada. Joan es fa un piercing i li trenca un troç d´una maqueta a son pare per demostrar-li que és un problema per a ell i que està sotmés a una gran pressió per la seua part i el pare de Joan quan s´entera li lleva el mòbil i la paga, a més de no deixar-li eixir amb els seus amics.
A Pol li va tot malament. Son germà Òscar no para de recordar-li que és un inutil, que deixe d´estudiar i que es pose a treballar. També li va mal al tema econòmic, ja que en una part del capítol li tallen la llum i Pol li confessa a Merlí que no pot pagar la hipoteca. La seua iaia es mor i Pol es trenca per dins, li vol fer un soterrament digne, però sap que pels diners no se´l pot permitir. D´ara en davant a Pol li anirà mal i Bruno va al tanatori per veure al
seu amic i consolar-li.
-
Michel Foucault, un filòsof francés, va viure entre 1926 i 1984. A més de filòsof va ser historiador d´idees, psicòl·leg i teòric social, a més de professor i catedràtic. Foucault és conegut pels seus estudis crítics de les institucions socials (psiquiatria, medicina, ciències humanes, les presons, sexualitat humana), també per anàl·lisi sobre poder, coneixement i discurs. Va treballar basant-se al estructuralisme, va classificar el seu pensament com una crítica a la modernitat amb arrels de Kant. Fou influït per la filosofia alemanya, tenia a Friedrich Nietzsche com referent principal i també tenia algunes referències cap al pensament de Martin Heidegger. La vida personal de Foucault fou difícil, va sofrir depressió degut a la angustia per ser homosexual i fins i tot va intentar suïcidar-se. Després d´això fou portat al psiquiatra i ahí va descobrir el seu interés per la psicol·logia. Va ser comunista, però després s´adonà de que no li agradava la política. L´obra més coneguda de Foucault va ser La història de la locura en la època clásica.
-
2:50 Merlí explicant: Michel Foucault parlava del concepte normalitat, normal és la actitud que la societat adopta com propi, però el que ací és normal, pot ser que en altres països no ho siga o que ara no trobem normal una cosa de fa deu anys o que dins d´un any no trobem normal algo d´aquest any. Foucault era homosexual i en aquella època això es considerava anormal, la exclusió social que va sofrir va fer que es qüestionara el que era normal i el que era correcte. Perquè, qui posa els límits de la normalitat i la anormalitat?
20:50 Merlí parlant amb Pol: Aristòtil pensava que l´home era un ésser social.
25:45 Segons Foucault la normalitat implica una relació de poder, el poder classfica, ordena i controla, decidix el que és correcte en cada moment, el que s´ix d´aquella correcció és el qeu resulta estrany. La idea de que les coses que fem han de ser acceptades pels demés provoca que moltes persones amaguen facetes seues. Ser estrany forma part de cadascun.
35:48 Merlí li diu a Bruno que a Foucault li hauria agradat passar pel que està passant ell.
-
· Pol sembla dur, però per dins és molt sensible. La situació de Pol cada vegada és pitjor tant econòmicament com emocionalment, ja que ha hagut de vendre la seua moto, la seua iaia ha mort i està sol amb un germà que el veu com un problema del que encarregar-se.
· Joan està fart de la seua família. Joan està fart de suportar que son pare li diga que té que ser de major i de planificar la seua vida entera, no li deixen pensar per ell mateix i sa mare no li defén perquè pensa que el seu marit té la raó.
· Merlí no li dedica temps a Bruno. Bruno s´enfada perquè busca tot el que busquem els adolescents de hui dia, atenció. Encara que no ho parega, els joves busquem sempre aprobació per part de la família i gent a la que volem, perquè ells estiguen al nostre costat en totes les nostres decisions de futur. No ens agrada sentir-nos sols ni tampoc no suportats.
· El debat de Foucault. Foucault parlava de la normalitat, es questionava si ser diferent era roï. En realitat ser diferent és el que et fa únic i pense que no deuriem d´amagar cap de nostres qualitats o maneres de ser, perquè per ser igual que els demés, ja estàn ells.