PLATÓN (9)

A aquest capítol Sofía es desperta sense recordar molt bé el que li va passar el dia anterior. Decidix baixar al Carreró per veure si han deixat alguna cosa nova, però no, així que decidix seure i reflexionar sobre les preguntes que li va fer el Plató del vídeo. Com un pastisser pot fer cinquanta galetes iguals? Va caure en la conclusió de que eren iguals perquè havien sigut fetes pel mateix molde. Per què tots els cavalls són iguals? Sofía va arribar a la conclusió de que no tots els cavalls són iguals entre sí, però cap es sembla a un porc, per exemple. Aleshores, la pregunta reial és: com un cavall és un cavall i no és un porc? Va obtindre la mateixa resposta que a la de les galetes, tots estaven formats pel mateix molde. Té l´ésser humà l´ànima inmortal? Sofía va arribar a la conclusió de que si l´ànima podia ser inmortal, però el cos es mor, l´ànima va per una banda i el cos va per altra. Tenen els homes i les dones la mateixa capaçitat per raonar? Segons Sócrates, sí. Sofía va rebre la visita d´Hermes, el gos del filòsof, que li va portar el seu volgut sobre i en aquesta ocasió, Sofía intentà seguir al gos per trobar el filòsof, però no ho va aconseguir. Quan va acabar de llegir la lleçó va adonar-se de lo bonic que era tot i es va alegrar.

-

L´acadèmia de Plató

Plató (427-347 a.C) a partir del jui de Sócrates va decidir que la seua vida anava a portar altra direcció respecte a la seua activitat filosófica. La primera obra de Plató va ser un discurs defenent a Sócrates, posteriorment, fundà la seua Acadèmia (Academo) fora d´Atenes. A la seau acadèmia s´ensenyava filosofia, gimnàsia i matemàtiques. El diàleg va ser la forma d´expressió de Plató.

El eternament vertader, bell i bo

Els interessos de Plató varen ser l´etern, l´inalterable i el que fluix a la natura, però també a la moral i a la societat. La qüestió sobre el que fluix va canviant amb la percepció i els anys. La raó dels éssers humans és inmutable i eterna. Plató intentava trobar una mateixa realitat per a tots.

El món de les idees

Plató deia que tot el que podem tocar i sentir a la natura fluix. Per a Plató, el molde per el que tot està creat no és una materia prima física, els moldes són espirituals o abstractos. Plató anomenava a tots aquests moldes idees. Plató pensava que deuria haver algo darrere del món dels sentits i li va cridar món de les idees, ací es troben les imatges model. I tota aquesta explicació és la teoría de les idees de Plató.

El coneixement segur

Plató pensava que tot el que podem sentir i tocar a la natura no permaneix per sempre. No podem saber res d´algo que canvia constantement. No podem saber res dels elements de la natura, perquè els percebem amb els sentits, sols hipòtesis o idees. Però podem anar més enllà amb les coses que percebem per la raó. Així arribem a la conclusió de que la raó és eterna i universal perquè es pronuncia sobre asumptes que també ho són.

Una ànima inmortal

El món està dividit en dos, el món dels sentits i el món de les idees. Al món dels sentits tot pereix, tot fluix, res és permanent. Al món de les idees predomina la raó i les idees són eternes i inmutables. És el mateix que al cos humà. El cos material està mogut pels sentits, els quals no són fiables i l´ànima no es pot percibir, per tant està lligada a la raó i és inmortal. Plató deia que l´ànima ja existía abans de que entrara al cos, quan l´ànima entra al cos oblida les seues idees perfectes, quan percibix una idea perfecta s´enrecorda del món de les idees i es quan succeïx el procés de tirar a faltar el vertader estatge de l´ànima. Plató opinava que tots els fenomens de la natura són ombres dels moldes o de les idees eternes.

El camí que puja de la oscuritat de la caverna

Plató va escriure el mite de la caverna, tot és una paradoxa. Plató s´identifica a sí mateix amb l´home que aconseguix fugir i finalment el maten perquè Plató feia que reflexionaren sobre les seues idees i volia ensenyar el camí cap a la vertadera saviesa.

L´Estat filosòfic
L´Estat ideal o utòpic de Plató era un gobern fet per filòsofs, perquè baix la seua ideologia el cos es componia de cap, pit i ventre. El cap té la raó, el pit la voluntat i el ventre el desig, totes habilitats de l´ànima. Al mateix temps poseïxen una virtut, el cap aspira a la saviesa, el pit al valor i el ventre té que aprendre a controlar el desig. Equilibrant les tres parts, obtendrem un ésser humà perfecte creat per l´harmonia de les virtuts. Plató volia un gobern format per gobernants (saviesa), soldats (valor) i productors (moderació), ell utilitzava el racionalisme i creïa en un gobern gobernat per la raó, o siga, que els filòsofs dirigissin la societat. Plató imposava justícia sobre la llibertat de la dona i li donava molta importància a la educació dels xiquets. Aristòtil va asistir a l´acadèmia de Plató i fou alumne al seu temps.