DOS CIVILIZACIONES (14)
A aquest capítol Sofía obri el sobre habitual del filòsof que diu que ella era la connexió entre Hilde i son pare. Després d´haver llegit el sobre reconeix com d´important és conéixer les seues branques històriques.
-
⟹ Plotí quasi arriba a guardar culte a Plató com salvador de la humanitat.
⟹ La civilització europea estava dividida en dos branques.
I N D O E U R O P E U S
Els indoeuropeus es varen expandir i es varen juntar amb cultures preindoeuropees, la seua llengua i religió varen ser de gran importància. La cultura indoeuropea es caracteritzava pel seu politeisme, açò es deu als diferents déus i mites antics. Els indoeuropeus també intentaven preveure el destí del món per la seua visió davant el bé i el mal. Els indoeuropeus intentaren aconseguir vertaders coneixements sobre el cicle de la natura. El sentit més important pels indoeuropeus és la vista, ja que tot feia al·lusió a la visió del futur, tenen una visió cíclica de la història, açò vol dir que no hi ha un principi ni un fi a la història, simplement canvia i està en constant moviment, també per ells existia la possibilitat de que hagués mons diferents al nostre. Per aquesta raó, s´han trobat semblances entre el budisme i el hinduisme, ambdues religions indoeuropees es comparen amb la filosofia a Grècia. La transmigració de les ànimes dels hindús es compara amb la de la filosofia de Plató.
E L S - S E M I T E S
Les tres religions occidentals: el cristianisme, el judaisme i l´islam tenen un origen semita. El monoteisme, que significa creure sols en un déu, el varen originar els semites i després es va traslladar a les demés religions occidentals. Els semites tenien una visió lineal del món, ells deien que el món tenia un principi, la Creació, però també un final, el dia del judici final, dia en que el mal siga destruït. Els semites en particular li donaren molta importància al paper del seu Déu dins de la història. Jerusalem és anomenada la ciutat santa i és visitada i reconeguda per les tres religions, per això encara a dia de hui hi han disputes per saber qui predomina en eixa terra. Pels semites el sentit més important és l´oïda. A la religió semita están prohibides les imatges que representen a Jahvé.
I S R A E L
A l´any 1200 a.C els israelites vivien baix estat d´esclavitud a Egipte, però gràcies a Déu van poder tornar a Israel. A l´any 1000 a.C la monarquia més influent va ser la del rei David. En aquella època al gobernador se li concedia el títol de Mesías i per tant, a eixa terra se li podia anomenar regne de Déu. Més tard, el territori va ser dividit en nord (Israel) i sud (Judea) i ambdues varen ser reconquerides i sumides en la esclavitud fins l´any 539 a.C. Els jueus varen pensar que Déu els estava condemnant per la seua desobediència, ells creien en un príncep de la pau que els portaria a la salvació.
J E S Ú S
Tots pensaven que el salvador dels jueus arribaria representat com el rei David, una figura influent políticament, militarment i religiosament que els lliuraria dels romans. Altres creien en un salvador no sols pels jueus, sino per a tot el món. De sobte arriba Jesús dient que és el fill de Déu i deixa que l´admiren els deixebles representant la seua pujada al tro, Jesús va predicar la salvació i el perdó de Déu davant els pecats de la gent, la gent asombrada va preparar la seua execució perquè no eren la figura de Mesías que varen demanar. Jesús afirmava que els pecadors eren més mereixedors de la misericordia de Déu que aquells que presumien de no haver fet res roí. Varen morir Jesús per la exigència de poder de molts. Per raons com aquesta també va morir Sòcrates.
P A B L O
Es va demostrar la paraula de Jesús quan va resucitar. Pablo va dir que sense la resurrecció de Jesús no hauria missatge de salvació. Els jueus no creuen en la immortalitat de res, en canvi, els cristians creuen en la resurrecció de la carn. Degut a la resurrecció de Jesús, els cristians començaren a compartir el alegre misssatge mitjançant la seua fe en Jesucrist. Pablo va ser el fariseu convertit a cristià que va fer del cristianisme una religió mundial a través de les seues missions. Més tard, Pablo es va presentar a Atenes i va denunciar l´ús d´imatges paganes. Pablo va voler parlar amb els atenienses pujant al mont Areòpag sobre com profanaven la imatge de Déu. Pablo volia que s´adonaren de que a Déu no li feia falta l´ajuda de cap home per manifestar-se, és un Déu personal. D´aquesta manera tot el món hel·lenístic s´havia cristianitzat.
C R E D O
Pablo va ser també orientador espiritual dins de comunitats cristianes. Varen sorgir els primers credos degut a la possible divisió dins de l´església. Els credos portaven dos dels dogmes més importants, Jesús era Déu i era home al mateix temps.
P O S T - S C R I P T U M
El cristianisme suposà un canvi a la cultura i una trobada entre dos civilitzacions.
Els indoeuropeus es varen expandir i es varen juntar amb cultures preindoeuropees, la seua llengua i religió varen ser de gran importància. La cultura indoeuropea es caracteritzava pel seu politeisme, açò es deu als diferents déus i mites antics. Els indoeuropeus també intentaven preveure el destí del món per la seua visió davant el bé i el mal. Els indoeuropeus intentaren aconseguir vertaders coneixements sobre el cicle de la natura. El sentit més important pels indoeuropeus és la vista, ja que tot feia al·lusió a la visió del futur, tenen una visió cíclica de la història, açò vol dir que no hi ha un principi ni un fi a la història, simplement canvia i està en constant moviment, també per ells existia la possibilitat de que hagués mons diferents al nostre. Per aquesta raó, s´han trobat semblances entre el budisme i el hinduisme, ambdues religions indoeuropees es comparen amb la filosofia a Grècia. La transmigració de les ànimes dels hindús es compara amb la de la filosofia de Plató.
E L S - S E M I T E S
Les tres religions occidentals: el cristianisme, el judaisme i l´islam tenen un origen semita. El monoteisme, que significa creure sols en un déu, el varen originar els semites i després es va traslladar a les demés religions occidentals. Els semites tenien una visió lineal del món, ells deien que el món tenia un principi, la Creació, però també un final, el dia del judici final, dia en que el mal siga destruït. Els semites en particular li donaren molta importància al paper del seu Déu dins de la història. Jerusalem és anomenada la ciutat santa i és visitada i reconeguda per les tres religions, per això encara a dia de hui hi han disputes per saber qui predomina en eixa terra. Pels semites el sentit més important és l´oïda. A la religió semita están prohibides les imatges que representen a Jahvé.
I S R A E L
A l´any 1200 a.C els israelites vivien baix estat d´esclavitud a Egipte, però gràcies a Déu van poder tornar a Israel. A l´any 1000 a.C la monarquia més influent va ser la del rei David. En aquella època al gobernador se li concedia el títol de Mesías i per tant, a eixa terra se li podia anomenar regne de Déu. Més tard, el territori va ser dividit en nord (Israel) i sud (Judea) i ambdues varen ser reconquerides i sumides en la esclavitud fins l´any 539 a.C. Els jueus varen pensar que Déu els estava condemnant per la seua desobediència, ells creien en un príncep de la pau que els portaria a la salvació.
J E S Ú S
Tots pensaven que el salvador dels jueus arribaria representat com el rei David, una figura influent políticament, militarment i religiosament que els lliuraria dels romans. Altres creien en un salvador no sols pels jueus, sino per a tot el món. De sobte arriba Jesús dient que és el fill de Déu i deixa que l´admiren els deixebles representant la seua pujada al tro, Jesús va predicar la salvació i el perdó de Déu davant els pecats de la gent, la gent asombrada va preparar la seua execució perquè no eren la figura de Mesías que varen demanar. Jesús afirmava que els pecadors eren més mereixedors de la misericordia de Déu que aquells que presumien de no haver fet res roí. Varen morir Jesús per la exigència de poder de molts. Per raons com aquesta també va morir Sòcrates.
P A B L O
Es va demostrar la paraula de Jesús quan va resucitar. Pablo va dir que sense la resurrecció de Jesús no hauria missatge de salvació. Els jueus no creuen en la immortalitat de res, en canvi, els cristians creuen en la resurrecció de la carn. Degut a la resurrecció de Jesús, els cristians començaren a compartir el alegre misssatge mitjançant la seua fe en Jesucrist. Pablo va ser el fariseu convertit a cristià que va fer del cristianisme una religió mundial a través de les seues missions. Més tard, Pablo es va presentar a Atenes i va denunciar l´ús d´imatges paganes. Pablo va voler parlar amb els atenienses pujant al mont Areòpag sobre com profanaven la imatge de Déu. Pablo volia que s´adonaren de que a Déu no li feia falta l´ajuda de cap home per manifestar-se, és un Déu personal. D´aquesta manera tot el món hel·lenístic s´havia cristianitzat.
C R E D O
Pablo va ser també orientador espiritual dins de comunitats cristianes. Varen sorgir els primers credos degut a la possible divisió dins de l´església. Els credos portaven dos dels dogmes més importants, Jesús era Déu i era home al mateix temps.
P O S T - S C R I P T U M
El cristianisme suposà un canvi a la cultura i una trobada entre dos civilitzacions.
Comentarios
Publicar un comentario