EL HELENISMO (12)

Sofía descobrix una postal per a Hilde enviada pel seu pare com felicitació d´aniversari, així que decidix investigar-la. Va intentar descifrar com la postal havia arribat enllà, però hi havia massa preguntes com per saber-ho. Tenia un examen de religió pel que no va estudiar i va respondre amb solucions donades per Alberto Knox, ja que no tenia remei, va escriure solucions filosòfiques, finalment el professor de religió li va posar un excel·lent. Al arribar a casa va trobar un sobre al Carreró. Després de llegir la lleçó va sentir-se com flotant i es va sentir molt gran.

-

L´HELENISME

(segle IV a.C-any 400 d.C) caracteritzat pel cristianisme i la seua gran visbilitat. Atenes deixà de ser protagonista quan va morir Aristòtil degut a les conquestes que va fer Alejandro Magne. L´helenisme va ser una època grega donada en Macedònia, Síria i Egipte. Roma va anar conquistant totes les províncies helenes i va anar culturitzant-les a la cultura romana, així començà la època romana.

RELIGIÓ, FILOSOFIA I CIÈNCIA

Les províncies gregues no tenien molt en comú, adoraven als seus déus mitjançant la religió d´un Estat nacional. En aquest temps es varen unir les seues diferències de pensaments i idees. Va sorgir el sincretisme que era l´unió de creences de déus orientals amb déus occidentals. Molta gent va optar pel pesimisme a la religió. Una de les característiques de la religió helena era la possibiltat de salvar-se de la mort. La filosofia d´aquell temps era per desangustiar a la humanitat, per llevar la por a la mort i el pesimisme. Així es varen borrar els límits entre filosofia i religió. Alejandria es va convertir en el nucli de la ciència i Atenes va perdurar com a nucli filosòfic. Moltes coses de hui en dia venen de l´helenisme. La societat d´eixe temps es basà en l´ètica, en aconseguir la felicitat.

CORRENTS FILOSÒFIQUES PER TROBAR LA FELICITAT

ELS CÍNICS

La filosofia cínica fou fundada per Antístenes en l´any 400 a.C. Va estar guiada per la modestia inculcada per Sòcrates. La felicitat dels cínics la podia aconseguir qualsevol i era permanent, la felicitat no es trobava a coses fortuïtes i vulnerables. El màxim representant va ser Diògenes. Els cínics no es preocupaven per la mort ni pel sofriment propi ni aliè.

ELS ESTOICS

La filosofia estoica fou fundada per Zenó l´any 300 a.C.Pensaven que tots els éssers formaven part d´un mateix logos i que cada persona era un món. Creien en el dret natural basat en la raó humana i universal. Creien en el monisme, o siga, que sols hi ha una natura. Eren cosmopolites i més avançats que els cínics. Alguns s´involucraren a la política com Marc Aureli o Ciceró (el que va donar visibilitat a l´humanisme). L´ésser humà deu conciliar-se amb el seu destí.

ELS EPICURIS

El major bé és el desig, el major mal és el dolor. Epicur va fundar una acdèmia epicurista a Atenes i amb ella la filosofia epicurista basada en la d´Aristip combinada amb la de Demòcrit. Eren anomenats els filòsofs del jardí perquè es reunien a un jardí. Epicur involucrava les conseqüències amb el que suposava el plaer. S´havia de fer un càlcul de plaers. La calma ajuda a suportar el dolor. Epicur va resumir la seua filosofia en quatre herbes curatives:

· No hi ha que guardar temor als déus.

· No hi ha que preocupar-se per la mort.

· És fàcil aconseguir el bo.

· El terrible és fàcil de suportar.

Aquesta filosofia va ser comparada amb l´art mèdic. Preferien no entrar en temes polítics i socials, vivien en secret i vivien el moment.

EL NEOPLATONISME

Era un corrent inspirat en les idees. Plotí va ser el seu major representant, la seua filosofia va ser traslladada de Alejandria a Roma. Va influenciar al cristianisme i a la teologia cristiana. Plotí veia dos costats al món, la llum (l´Un) i la oscuritat total, sols que per ell la oscuritat era temporal i la llum permanent. L´ànima era un reflex de l´Un i la oscuritat era un reflex de la matèria. Les idees de Plotí estàn caracteritzades per l´unitat. Plotí va experminetar una experiència mística.

___________________________________

MISTICISME

La experiència mística es viu quan t´unixes amb Déu o amb l´ànima universal. Els misticistes relacionen a Déu amb la creació del món. Un dels misticistes fou Silesius. El procés es sent com perdres a un mateix, però guanyes més del que perds, ja que passes de ser un únic organisme a formar part d´algo més gran encara. De vegades abans de la experiència cal passar pel camí de la purificació i la il·luminació. Açò es pot veure de diferents maneres ja que a les religions occidentals l´unió amb el Déu és personal, però a les orientals és una fusió completa. En moltes religions et consideren ateu si no creus en tu mateix.