ELS PRESOCRÀTICS (14)
Per parts, Bruno se´n va anar a Itàlia per visitar la seua mare i allí estableix una relació amb un xic anomenat Nicola.
Pol abandona el batxillerat per la situació econòmica de sa casa, Merlí intenta fer-li canviar d´idea convencent-lo de que té futur a la filosofia i després d´una conversa amb Bruno decidix tornar a l´institut.
Joan i Mònica decidixen portar la relació en secret per ocultar-se-la a Gerard, però finalment Gerard s´assabenta i li diu a Mònica que sempre estarà per a ella i que mai l´oblidarà.
Oksana, nova integrant dels peripatètics és una busca conquestes disposta a seduir a Gerard, però no sense abans tindre un poc de diversió amb Marc.
Merlí enganya a Gina dient-li que no pot fer plans a l´estiu amb ella perquè s´ha anat amb Bruno a Itàlia quan realment no ha eixit del país, Bruno se´l conta i açò té un efecte sobre Gina.
També podem observar com Tània comença a estar farta de sols parlar de Bruno i no poder parlar també de les seues coses.
Bruno pren la decisió d´anar a visitar a Pol al seu treball per dir-li que ja l´oblidat i que té novio i és molt feliç.
Arriba una professora nova d´història anomenada Coralina i un nou professor de castellà, Millán.
-
Els presocràtics són filòsofs anomenats així perquè son anteriors a Sòcrates, tots estudiaven la natura i els seus canvis (physis) i el principi de tot (arkhé), per això és la etapa cosmològica. Aquesta filosofia es va desenvolupar als mars de l´Egeu i Jònic. Els filòsofs presocràtics més reconeguts són Tales de Milet, el qual considerava que l´arkhé era l´aigua perquè cap ésser viu pot viure sense aigua i perquè l´aigua es pot convertir en altres elements sòlids o en gas. Per altra banda està Anaximandre, el seu arkhé era l´ápeiron, o siga, l´indefinit. L´arkhé d´Anaxímenes era l´aire per condensació o rarefacció. Heràclit deia que tot fluïx i el seu arkhé era el foc. Parmènides considerava que l´únic que contava de veritat era la raó, ja que els sentits eren inestables i canviaven, per ell al contrari que per a Heràclit res canvia, no fluïx.
-
10:22 Merlí explica que els presocràtics foren el principi de la filosofia, els que foren abans de Sòcrates: Tales de Milet, Heràclit, Anaximandre. Tots ells es preguntaven quin era l´element primordial que fa que les coses siguen com són, eixe element estava denominat com arkhé. Segons Tales era l´aigua, segons Heràclit, el foc. Aleshores mana buscar què és el més important que varen dir els presocràtics.
31:55 Els presocràtics foren els primers en qüestionar que els llamps i els trons foren fruit de l´enuig de Zeus, ells veien la natura com un element viu, etern i amb una força generadora continua. El que observaven els presocràtics era la physis, la natura entesa com una font de creixement i canvi. Heràclit va dir no et pots banyar dos vegades al mateix riu, tot fluïx.
35:20 Karl Marx: El treball mor tota facultat de pensament.
44:28 Els presocràtics foren els primers en observar, per eixa raó el important no eren les seues respostes, si no les seues preguntes.
-
· Bruno està gelós de Pol, Iván i Joan. Bruno sent que la relació entre son pare i ell cada vegada està més lluny i veu que son pare es preocupa per ells. La conversa reivindicativa de la nina que té Merlí amb Bruno mostra un pla de la societat molt cruament, la por que tenen els pares de que els seus fills siguen homosexuals. Des de el meu punt de vista és la millor escena del capítol.
· Merlí enganya a Gina. Les relacions a vegades passen per sots, sobretot quan una part de la parella no deixa de mentir. Jo si fóra Gina no estaria amb Merlí per molt bon professor que fóra.
· Pol treballa. Representa una dura realitat sobre les famílies no tan afortunades econòmicament i l´egoisme d´alguns. Crec que el dret d´anar a l´escola deuria ser fonamental i que deuria haver ajudes, perquè quan es parla de futur deuria preocupar a tot el món.
· La relació entre Gerard i Mònica. Si Mònica és feliç amb Joan deuria contar-se´l a Gerard sense cap por, perquè Gerard vol que Mònica siga feliç, encara que siga amb altra persona. De moment no, però crec que les coses entre Mònica i Joan van anar empitjorant i finalment la seua relació va a ser tòxica i Mònica va a acabar eixint amb Gerard.
Comentarios
Publicar un comentario