LA EDAD MEDIA (15)

Sofía va passar una setmana sense rebre res del filòsof ni del pare de Hilde, així que va parlar amb Jorunn del que havien trobat fins ara, també s´adona de que ja controlava la filosofia antiga. Un dia va rebre una postal del pare de Hilde de manera inesperada, a través de l´aire. La postal finalitzà dient que Sofía encara no entenia el perquè de les postals. De sobte va rebre una cridada per telèfon d´Alberto, el filòsof, li va parlar de convéncer a Hilde a anar en contra de son pare, va parlar d´una lluita espiritual i cada vegada tenien menys temps i per això deuria aprendre abans coses sobre el Renaixement i el segle XVII. A continuació la va citar a la mitjanit del dia següent a una església per parlar sobre això. Sofía va traçar un pla i va mentir dient que s´anava a dormir a casa de Jorunn, la seua amiga no va tindre altre remei que cubrir-la. Quan va arribar a l´església va trobar-se amb Alberto vestit de monje, preparat per començar la lliçó. Després de la lliçó es varen preguntar si de veres existia alguna Hilde, perquè sols tenien pistes de la seua existència. Sofía, al parlar de Hildegarda, va tindre la seua connexió amb Hilde.

-

L´EDAT MITJANA

Va durar 10 segles. L´any 313 el cristianisme va començar a ser tolerat dins de l´Imperi Romà. A l´any 380 va convertir-se en la religió oficial de l´Imperi. A l´any 395 l´Imperi fou dividit en l´Imperi occidental amb Roma i l´Imperi oriental amb Constantinopla. Al 476 l´Imperi occidental va ser enderrocat. Al 529 van tancar l´acadèmia de Plató a Atenes per posar la primera ordre religiosa, la dels benedictins i així es com l´església va tapar la filosofia grega. Es va considerar a l´edat mitjana com un període entre l´Antiguitat i el Renaixement. A l´edat mitjana és quan es va començar a configurar el sistema escolar i quan va sorgir el teatre, la música i s´han adaptat a hui dia. L´edat mitjana també va passar per la seua època de decadència i tant la economia com la cultura quedaren endarrerides, l´arquitectura es va beneficiar i la població va disminuir, a la política es va imposar el Papa i eixa va ser la màxima figura a Roma tenint en compte que era una capital cristiana. Més tard el territori es componia de tres parts, la part occidental amb cultura cristiana de llengua llatina, la part oriental, cultura cristiana de llengua grega i la part d´Orient Mitjà i el nord d´Àfrica amb una cultura musulmana. Més tard quan les tres parts aportaren filosofia és quan començà el Renaixement. Una de les pensadores més importants de l´època fou Hildegarda d´Eibingen (1098-1179), se li va aparéixer Sophía que era la figura femenina i materna de Déu.

FILOSOFIA A L´EDAT MITJANA (SAN AGUSTÍ)

El filòsofs de l´Edat Mitjana donaren per fet que el cristianisme era l´únic vertader. En aquells temps es debatia que la fe i la raó foren compatibles. Un dels dos filòsofs més importants de l´època fou San Agustí (354-430) que va náixer a Àfrica i es va traslladar a Cartago, va morir sent bisbe, però no sempre va ser cristià, va ser maniqueu també, que era una corrent que unia religió i filosofia mitjançant el espíritu i la matèria, també fou influenciat pels estoics i el neoplatonisme. El cristianisme de San Agustí tenia trets neoplatònics i ell va ser el responsable d´inculcar la filosofia grega a la nova època. Ell introduïa la filosofia a la religió, però limitant-la. San Agustí plasmava que tot el que havia creat Déu era bo, el roí del món era fruit de la desobediència humana a Déu. També pensava que l´ànima dels éssers humans era divina, però el seu cos no, perquè pertanyia a la Terra. San Agustí rebutjava tota crítica de l´home cap a Déu i l´ànima després de la mort era seleccionada per anar cap a la perdició o salvar-se d´ella, tot depén de la misericordia de Déu, que al mateix temps, ell ja sap per endavant com anem a actuar. San Agustí va fer una obra anomenada la ciutat de Déu en la que parla d´una lluita entre la ciutat de Déu i la ciutat terrena.

FILOSOFIA A L´EDAT MITJANA (TOMÀS D'AQUINO)

Tomás d´Aquino (1225-1274) va ser un filòsof i teòleg que va cristianitzar a Aristòtil. Va crear la gran síntesi entre la fe i el saber, cristianisme i filosofia ens diuen el mateix mitjançant la raó. Tomás deia que hi havien dos formes d´arribar a presenciar a Déu, la primera és mitjançant la fe i la revelació i l´altra mitjançant la raó i les observacions fetes pels sentits. Tomás creia que es podia demostrar l´existència de Déu mitjançant la filosofia d´Aristòtil. Utilitzant la raó podem arribar a la conclusió de que tot té una causa original. Hi ha una teologia revelada i una teologia natural com a la moral. Per ell, la dona físicament era incompleta, pero no a l´ànima.