EL RENACIMIENTO (16)

Sofía arriba per fi a casa de Jorunn quan torna de trobar-se amb el filòsof. Jorunn li conta que ha mentit a sa mare i als seus pares, aleshores Sofía torna ràpidament a sa casa on es gita per dormir un poc, és aleshores quan té un somni en el que Hilde es comunica amb Sofía mitjançant un espill, més tard es com si Sofía fóra transportada a un moment al que el pare de Hilde es retroba amb ella, més tard li regala una cadena amb una creu i Sofía desperta amb ella a la mà, per la part de darrere hi han escrites les inicials: H. M. N. Era diumenge pel matí i la seua mare la va cridar, deia que hi havia un gos al jardí, Sofía va eixir i ahí estava Hermes, li va contar una mentida a la seua mare i se´n va anar amb Hermes per trobar Alberto. Abans de pujar al pis on estava, va revisar les bústies i es va trobar amb una postal del pare de Hilde en la que li parlava de la història d´Europa. Va arribar a trobar-se amb Alberto i li va donar la postal, ell va creure que el pare de Hilde els utilitzava com diversió. Més tard entren a la casa d´Alberto i Sofía no pot evitar analitzar-ho tot, Alberto reflexa la història com algo trist, com un record que mai tornarà. Després de la seua lliçó Alberto crida a Sofía com Hilde per error, però a Sofía no li sembla un error. Alberto li amagava algo.

-

EL RENAIXEMENT

Tras la mort de Sant Tomás d´Aquino la cultura cristiana es va deteriorar i van desenllaçar la fe de la raó, el més important pels cristians era sotmetre-se a la voluntat de Déu. La divisió entre religió i ciència va permetre donar pas al Renaixement i a la Reforma. El Renaixement va ser una florida cultural que va començar al segle XIV a Itàlia. Tornaren a sorgir l´art i la cultura de l´Antiguitat, Déu deixà de ser el centre i passà a ser l´home, això va ser anomenat humanisme renaixentista. Es van investigar els orígens i es va posar de moda aprendre grec una altra vegada, gràcies a això va sorgir la educació clásica que desenvolupava les qualitats humanes. Deien que les persones no naixen, les persones es fan. Tres dels elements més populars al Renaixement foren la brúixola, la pólvora i l´impremta, van ajudar a la navegació, a formar noves armes i a la difusió de noves idees. També a aquesta època es varen desenvolupar l´economia monetària i la banca, va sorgir una nova burgesia "independent" dels senyors i l´Església, els diners ho eren tot.

Els humanistes renaixentistes donaren lloc a una visió nova de l´home, l´home era gran i valuós als ulls de tots, era el punt de partida. Els màxims representants dels humanistes eren Ficino i Pico della Mirandola. El Renaixement també es caracteritzava per l´individualisme i el seu ideal era l´home renaixentista que era l´home que acumulava experiències de tot tipus. També va tornar l´interés per l´anatomia humana i per eixa raó es varen tornar a representar cosos nus a l´art. La nova visió de l´home portà amb ella un ambient vital que va consistir a un tipus de pensament en el qual l´home no era creat sols per Déu, sino que l´home era creat per a l´home i l´objectiu era acabar amb tots els límits possibles.

El Renaixement també va portar una nova visió de la natura, era una visió positiva i es deia que Déu estava present a la Creació (panteisme). La natura era una prolongació de Déu. També va sorgir un antihumanisme que va significar un poder eclesiàstic i estatal autoritaris. El Renaixement va portar nou mètode científic que va consistir en investigar la natura des de els sentits, ara qualsevol investigació de la natura es basava a l´observació, la experiència i l´experiment, se li va anomenar mètode empíric i d´ahí arribaren també els experiments sistemàtics. Galileo Galilei va ser un dels científics més importants al segle XVII. La natura va deixar de ser sols algo del que l´home formava part, també algo que es podia utilitzar i aprofitar. A continuació es va viure un període on els avanços varen suposar unes conseqüències negatives, aleshores la gent va començar a tindre-li por als avanços pensant que s´hi anaven a quedar sense res.

També hi va haver una nova visió del món, ja que la gent no es preguntava si el planeta Terra girava o eren les coses del voltant, en general hi havia una visió geocèntrica del món, o siga que tot orbitava al voltant de la Terra. Copèrnic va plantejar la visió heliocèntrica, o siga, que tot orbitava al voltant del Sol. Johannes Kepler va ser un científic del segle XVII que va resoldre tots els dubtes sobre la Terra, el Sol i els astros. El famós científic Galileo Galilei va plantejar per primera vegada la llei de la inercia. Més tard arribà Isaac Newton i utilitzà la dinàmica de Galileo per perfeccionar la seua explicació aplicada als planetes. Newton creà la llei de la gravitació universal.

Es va establir una nova relació amb Déu, es va traduir la Bíblia a les llengües vulgars i després arribà la Reforma. Figures importants foren Martí Luter i Erasme de Rotterdam. Luter creia que no feia falta passar per l´Església per rebre el perdó de Déu i al segle XVI varen aconseguir llevar el comerç d´indulgències. La religió de Luter es basava tan sols a la part del Nou Testament al igual que els renaixentistes es basaven en l´Antiguitat. Luter va traduir la Bíblia a l´alemany per permetre que cadascun fóra el seu propi sacerdot. Luter pensava que es podia trobar la salvació mitjançant la fe, no mitjançant els ritus i no creia en el poder dels sacerdots. Luter era mitat renaixentista, ell aprovava l´individualisme i la seua relació amb Déu, però no es podia considerar renaixentista del tot donat a la seua visió negativa de Déu.