L´ÈPOCA BARROCA (17)

Ja feia molt de temps que Sofía i Alberto no es veien, de sobte, una notícia va aparéixer a la televisió, un oficial al Líban va morir i Sofía va començar a plorar, i si era el pare de Hilde? La seua mare es va preocupar i Sofía va haver d´explicar-li la existència d´Alberto. Més tard varen parlar de la seua festa d´aniversari, la seua mare va veure bona idea que convidaren a Alberto, però Sofía no estava segura de que ell acceptaria. Al col·legi es va trobar una postal del Líban per a Hilde, va ser una bogeria. La postal aclaria que la moneda de deu corones que havia trobat Sofía era de Hilde i que la tragèdia havia arribat al Líban, que la violència era culpa dels homes. Després va parla-ho amb Jorunn, la data de la postal era ahir. Més tard va aparéixer Hermes i Sofía se´n va anar amb ell. Al mateix lloc on trobà la moneda l´altre dia, ara trobà altra postal per a Hilde. A la postal deia que el pare de Hilde sabia que la moneda l´havia agafat Sofía i que prompte tornaria.

-

L´ÈPOCA BARROCA

Va ser una època al segle XVII, l´art va ser diferent al del Renaixement i aquesta època es va caracteritzar per una tensió entre opinions irreconciliables entre persones que vivien encara amb el positivisme del Renaixement i altres contràries que vivien amb una negativitat general cap al món i s´enfocaven cap a la religió. Varen ser moltes contradiccions, dos frases cèlebres varen ser carpe diem i memento mori. En l´art passava el mateix, a una mateixa obra podies veure un element representant la mort i altre representant la grandesa de la vida. L´època barroca era tota vanitat i cursileria i també gran importància a les coses efímeres. Van predominar també les guerres, com per exemple, la guerra dels Trenta Anys, la qual va convertir a França en la primera potència d´Europa, fou una lluita de poders polítics i també entre catòlics i protestants. Es va donar el despotisme ilustrat amb Gustavo III i la seua vida acabà a un teatre, el teatre en aquells temps era símbol de vida, es representaven obres modernes i realistes, al teatre va destacar Shakespeare.

FILOSOFIA A L´ÈPOCA BARROCA

Estava caracteritzada per una tensió entre pensaments contraris. Per una banda estava l´idealisme, que pensava que l´existència tenia una natura espiritual. Per altra estava el materialisme, que reduia a tota la natura a magnituts físiques concretes, el màxim representant fou Thomas Hobbes. Newton, per part del materialisme va aportar la visió mecànica del món, es va imaginar al món com una gran màquina. Es va donar també un concepte, el determinisme, que era l´idea de que tot el que passa està ja decidit. Leibniz, filòsof, va senyalar la gran diferència entre la matèria i l´espíritu. Però els filòsofs més importants foren Descartes i Spinoza.