DESCARTES (22)
Oksana i Gerard parlen sobre Neil i Oksana decidix donar-se´l a Gerard perquè passen la vesprada junts. A Gerard li agrada la idea i accepta, però a mitja vesprada se´l dóna a Oliver i Bruno perquè el cuiden ja que ell té coses que fer.
Oliver i Bruno parlen sobre tindre fills i Oliver decidix contar-li a Bruno que son pare li ajudà amb la mort de son germà i Bruno per això li conta que té un amant a Barcelona.
Durant el càstig Tània se li confessa a Marc, però els sentiments de Marc no són els mateixos i finalment la rebutja. Tània es sent amb el cor trencat i se´n va al bany a plorar, quan Pol la troba, Tània li conta la veritat i ell li conta l´assumpte que té ell amb la mare d´Iván.
Millán decidix anar-se´n a Girona amb la seua germana i deixar el càrrec com professor degut al seu alzheimer, però abans d´anar-se´n s´acomiada de Berta.
-
René Descartes, també anomenat Renatus Cartesius en llatí (1596-1650) fou un filòsof, matemàtic i físic francés considerat com el pare de la filosofia moderna i la geometria analítica, a més com una figura molt important dins la revolució científica. Va fer famosa una frase: cogito ergo sum (pense, després existisc). Descartes era un racionalista el qual inventà el "mètode cartesià". Dins de la física és conegut com el creador del mecanicisme i dins de les matemàtiques és considerat com l´inventor de la geometria analítica. Se li relaciona amb els eixos cartesians en geometria, amb la iatromecànica, amb la fisiologia en medicina, amb el principi d´inèrcia en física i amb el dualisme del cos i ment i matèria i esperit. És l´autor d´obres com "Regles per la direcció de la ment" i "Discurs del mètode". A les seues obres exposava temes com la filosofia moderna, les regles del seu mètode, literatura, la metafísica, la filosofia moral, coneixement sobre els animals, física, matemàtiques i òptica.
-
7:14 Merlí explica que René Descartes era un pensador que no començà per preguntar-se què és el món, l´ésser humà o de què està composta l´ànima, es pregunta de quina manera es pot arribar a una veritat de la que estem plenament segurs, què certesa tenim de les coses i quina certesa podem tindre de les coses. Cogito ergo sum, aquesta consciència naix amb la certesa d´aquest dubte. Descartes diu que el fet de pensar és inseparable amb la relació amb la nostra existència, som una cosa que pensa, tot el que siga extern a aquesta substància pensant, Descartes la definix com la res extensa, per un lloc tindríem el nostre jo que pensa, la nostra ànima i per altra banda el món de la matèria, a on trobem la realitat del nostre cos.
54:30 Merlí: Per què les coses existixen en lloc de no existir?
Pol: Les coses existixen perquè algú les veu.
Iván: La existència de les coses depén de nosaltres.
Berta: Les coses existixen per sí mateixes i de sobte deixen d´existir, es moren.
Tània: Com podem saber que les coses moren? Ningú experimenta la seua pròpia mort.
Marc: Sols arribem a experimentar la mort dels demés.
-
· El capítol en sí. Fins ara crec que ha sigut el millor capítol de tots els que portem vists. Ens ha exposat la vida dels alumnes com sempre, però s´ha centrat més en la reflexió filosòfica del filòsof de la lliçó i ha sigut molt interesant. Han arribat tots a reflexions diferents sense llevar-li a l´altre la raó i han estat molt bé. Han tractat temes com com mira la societat a una xica que està embarassada tan jove i com els xics veuen un impediment al fill i donen l´esquena. Expliquen com l´adopció de xiquets per matrimonis o parelles homosexuals és il·legal ací a Espanya i a molts altres països. Interpreta com de forts som els adolescents arribant a com era el nostre passat, els nostres problemes familiars
i com reaccionem davant a quan ens trenquen el cor i ens rebutgen i problemes com l´alzheimer.
· La importància que li han donat a l´enamorament de Tània. Tots els adolescents tenen problemes, però que et rebutgen és molt dur, m´agrada el fet de que li hagen donat tanta rellevància ja que no tots entenen que açò siga tant important per a nosaltres i em referisc als adults, que el miren com si fóra una cosa de xiquets. Que et trenquen el cor et pot afectar a l´autoestima, al teu ànim i fins i tot la teua personalitat.
Comentarios
Publicar un comentario