HUME (21)

HUME

David Hume (1711-1776) fou el que va aportar més coses importants a la filosofia empirista dels tres empiristes, va influenciar a Kant. Es va criar amb la seua família a Edimburg (Escòcia) on li varen inculcar la vocació d´advocat, però la va rebutjar, ja que ell volia anar pel camí de la filosofia i l´ensenyament. La seua obra més famosa és Tractat sobre la natura humana. Va coexistir amb pensadors rellevants a la Il·lustració, l´època on va viure ell. Hume volia desenvolupar una filosofia orientada al món dels homes i deixar d´indagar a la filosofia racionalista del segle XVII. Hume no creia en els àngels a diferència de tot el món, deia que era simplement una idea connectada amb altra. Hume també era partidari de l´idea que deia que si els llibres no aportaven cap fet sobre l´existència deurien cremar-ho, ja que és una mentida. Hume vol tornar a la percepció infantil del món abans de que tots els pensaments i reflexions hagen ocupat lloc a la consciència. Hume separa les percepcions d l´home en dues: la impressió (percepció de la realitat externa) i la idea (record d´una impressió), les quals poden ser compostes. Hume vol investigar cada concepte amb el fi d´esbrinar si està compost de una manera que no trobem a la realitat a partir de la seua idea simple. Hume ataca totes les idees i pensaments que no tenen el seu origen a una sensació, pensa que a diari s´utilitzen conceptes compostos sense pensar si són vàlids. El "jo" és una idea composta i un conjunt d´impressions simples juntes. L´última connexió entre fe i raó fou dissolta mitjançant la filosofia de Hume. Hume rebutjava els miracles, però no que pogueren ocórrer. Hume rebutjava el racionalisme i es basava en les lleis de la natura i el fenomen causa i efecte. Segons Hume no és la raó la que decidix el que diem i el que fem, si no els nostres sentiments.