JUDITH BUTLER (20)

Quima, la nova professora d´anglés, substituta d´Elisenda, és una dona transexual. La majoria de persones l´accepta a l´instant o és la seua ídola, però també hi ha persones com Coralina a la que no li agrada la seua presència o Mireia, la qual no veu bé que eduque a un institut. Eugeni es veu identificat amb la nova professora i empatiza molt amb ella, també Merlí li brinda el seu suport per ser diferent a tots. Quima està preocupada perquè la gent parla d´ella i diuen que no es mereix la substitució. Quima s´enfronta a Coralina i lluita per quedar-se a l´institut.
Marc, impressionat per la presència de Quima, li confessa la seua situació familiar i com és la relació amb el seu pare, aleshores Quima li confessa com és la relació amb el seu fill i com li agradaria molt tornar a ser son pare, però acceptant que és una dona.
Merlí, per rebelar-se, organitza un partit de futbol entre xics i xiques d´una forma molt especial. Les xiques vestides com homes i els xics vestits com dones. El partit comença i al principi Quima no està molt convençuda, però finalment s´afegix al partit i marca un gol.
-
Judith Butler (1956) és una filòsofa post-estructuralista estadounidense i jueva que ha aportat coses als camps del feminisme, la teoria queer, la filosofia política i la ètica. És autora d´obres com: El gènere en disputa, Feminisme i la subversió de la identitat, Cossos que importen i El límit discursiu del sexe. Els temes dels que sol parlar estan dins de la filosofia, el dret, la sociologia, la ciència política, el cine i la literatura. Butler va descobrir la filosofia als catorze anys i es va licenciar en ella, anys més tard va aconseguir el doctorat també. Va guanyar premis com la "Spinoza chair" en 2002. Ella va rebre influència de Spinoza, Sigmund Freud, Simone de Beauvoir, Foucault i Lacan entre altres. Una de les idees més identificatives de Butler és que ella plantejava que el gènere era algo social, és algo subjectiu i individual, ella va canviar la forma de veure el sexe i el gènere d´una persona, el seu llenguatge i la sexualitat. Ha desenvolupat les estructures de poder dins la societat i no considera la subjectivitat com un fet.
-
3:55 Merlí els diu que Butler és una filòsofa contemporània, una de les grans teòriques feministes del moviment Queer, segons la seua teoria, el nostre sexe, és a dir, aquell que suposadament determina si som homes o dones, no és més que una construcció social. El fet de ser un home o una dona no està determinat pel nostre naixement, si no que ens han ensenyat a ser així. Hem aprés a ser homes o dones en un context cultural i educatiu que té com norma la heterosexualitat, tot allò que isca d´eixa norma està exclòs. Ella defensa que no tenim perquè percebre´ns com homes o dones, és a dir, de la mateixa manera que construïm el gènere també podem deconstruir-ho anant més enllà de les seues limitacions. Butler diu que el gènere no és un fet natural i que no estem obligats a identificar-nos com homes o dones, no hi ha que encaixar nostra identitat en eixes categories com tampoc hi ha que definir la nostra orientació sexual en funció de l´esquema hetero-homo.
30:34 Judith Butler es pregunta: per què és tan perillós un vestit de dona o de home? Per què això provoca agressivitat en algunes persones fins al punt de discriminar a una transexual? Aleshores Oliver contesta que és perquè no volen acceptar la diferència. Butler es pregunta que per què hem de donar un pas fins a la normalització? Ja està bé de fer esforços per la acceptació. Ella defensa el respecte, però creu que no hem de normalitzar el fet de que una persona que ha nascut home s´identifique amb una dona. Categories com home, dona, gay, lesbiana, transexual, etc. són etiquetes plenes de prejudicis que hi ha que reflexionar.
-

· La transsexualitat. A dia de hui, la transsexualitat està ben introduïda a la societat, al igual que els homosexuals, els bisexuals, els andrògins o el col·lectiu LGTBIQ+. Encara hi ha gent que no entén que aquesta gent és gent normal, és més, no entenen ni la seua existència, pensen que és una malaltia. Jo pense que aquest col·lectiu està format per persones normals, com tu, com jo, com tots nosaltres. He arribat a pensar que aquesta gent és molt necessària, només per veure fins a on arriba la tolerància de la gent, per veure que tots nosaltres mereixem tindre els mateixos drets i ser qui nosaltres vulguem. La transsexualitat, en específic, és suportada per molta gent, però hi ha una minoria també que no entén com una dona es sent home o un home es sent dona. La gent no elegix nàixer com naix, per això després prenen aquestes decisions, perquè aquestes persones no han nascut com han volgut. Destaque la paraula persones perquè ho són, són persones que prenen decisions, decisions que encara a dia de hui determinada gent no comprén, gent ignorant. A aquest món cabem tots amb respecte i comprensió i mai es deu oblidar açò.