Ir al contenido principal
LOCKE (20)

Sofía tornà de la seua trobada amb Alberto, la seua mare la va reganyar i li va dir que no podia continuar així i que no confiava en Alberto. Sofía, perquè sa mare confiara en ell, li va ensenyar el vídeo d´Atenes on estava ell i sa mare li va dir que aquell home era com el senyor major de la cabanya del que li va parlar, però era com si mai haguera envellit. Varen passar dos setmanes sense rebre notícies d´Alberto, va rebre una postal del pare de Hilde, però res sospitosa. Un dia, Sofía es va apropar a casa d´Alberto on va trobar altra postal del pare de Hilde, en aquesta li deia que el dia de la veritat estava proper. Un dia va rebre la visita d´Hermes, la qual li va alegrar molt. De sobte, el gos es va aturar i li va dir: felicitats, Hilde. Per fi arribà a sa casa i Alberto portava una nova disfressa.
-
RACIONALISME
Els racionalistes creuen en la raó com la font principal del coneixement, pensen que l´ésser humà naix tenint algunes idees abans de tindre qualsevol experiència. El racionalisme va estar present al segle XVII amb Spinoza, Descartes i Leibniz, també a l´Edat Mitjana amb Plató i Sòcrates, al segle XVIII va nàixer l´empirisme que és la idea de que abans d´experimentar res no podem tindre idees. Els empiristes més importants foren Locke, Berkeley i Hume.

EMPIRISME
Els empiristes volen derivar el coneixement d´aquell que experimentem des de els nostres sentits, en el cas de tindre una idea sobre algo abans d´haver-ho experimentat és un concepte fals o en tot cas uns pensaments que es podrien relacionar amb els coneixements humans, però no arriben a ser-ho.

JOHN LOCKE

John Locke (1632-1704) va publicar una obra que es va fer molt coneguda anomenada Assaig sobre el coneixement humà (1690). Locke es va fer dues qüestions: d´a on rep l´ésser humà les seues idees i conceptes? i podem fiar-nos del que ens conten els nostres sentits? Locke estava convençut de que tots els pensaments i conceptes són un reflex del que hem vist i escoltat, abans d´experimentar alguna cosa, la nostra consciència és com una pissarra en blanc. Les primeres apreciacions són anomenades idees simples dels sentits, perquè després es creen les idees de reflexió dels sentits. Locke mostra la diferència entre sentir i reflexionar, el que pensa és que mitjançant els sentits només podem sentir impressions simples que són en les que reps sensacions senzilles. Els coneixements que no deriven d´una sensació simple són falsos i deuen ser rebutjats. Locke distingia entre qualitats primàries i secundàries dels sentits, les primàries es referixen a l´extensió de les coses (pes, forma, moviment) i reproduïxen les vertaderes qualitats de les coses. Les qualitats secundàries es referixen a les altres qualitats de les coses (color, olor, gust, so), les quals no reflectixen les vertaderes qualitats, reflectixen la influència de la realitat exterior sobre els nostres sentits. Locke opina que aquesta realitat té certes qualitats que els éssers humans poden captar amb la seua raó. Locke va infondre el coneixement intuïtiu que defensava que cadascun posseeix l´idea de dret natural, era una idea racionalista, al igual que l´idea de l´existència d´un Déu. Va apel·lar a la llibertat de pensament i a la tolerància i s´interesava per la igualtat entre gèneres. Locke va tindre idees liberals que varen tindre molt èxit durant la Il·lustració al segle XVIII, ell va tractar la divisió de poders per primera vegada.

Comentarios

Entradas populares de este blog

DARWIN (30) Quan Hilde s´alçà va estar reflexionant sobre la societat en la que Marx estava envoltat i li va paréixer molt injusta. - Sofía i Alberto es trobaven a la cabanya quan van picar la porta. Era Noé, portant un full amb tots els animals que es salvaren i se´l va donar a Sofía. Quan Alberto i Sofía la van desplegar era una explicació feta pel Major. - KARL MARX Karl Marx li va voler dedicar el seu exemple de "El capital" a Darwin, però ell no va accedir. Quan Marx va morir, Engels va dir públicament que el seu amic Marx va descobrir les lleis del desenvolupament històric de la humanitat . NATURALISME Va començar a meitats del segle XIX i va acabar casi al segle actual. El naturalisme no accepta altra realitat que la natura i el món perceptible, l´home és part de la natura, un investigador naturalista es basarà només en fets donats per la pròpia natura. Les paraules que caracteritzaven aquesta època varen ser: natura, ambient, històri
WALTER BENJAMIN (27) Ricard, el pare de Marc, intenta tornar a la família com si res haguera passat i pareix que l´únic que s´adona d´allò és Marc. Després de tindre una baralla amb ell, Ricard decidix anar-se´n, però Marc se´l prohibix perquè vol el millor per al seu germà. Després de la mort de Coralina cap omplir els buits i com director ix Eugeni. Gabriel, Gabi, és el nou professor de castellà, el qual pareix no adaptar-se molt bé a l´actualitat i es fixa molt en Elisenda. Com nova professora d´història tenen a Silvana. Silvana és una professora creativa com Merlí i ja el primer dia arriba amb tot i es gita amb Merlí. Gina s´assabenta de l´engany de Merlí i talla amb ell. Entre Tània i Pol les coses van molt bé, tant que comencen a desenvolupar una relació romàntica entre ells. Pol té tants problemes de diners a sa casa que decidix endinsar-se al món de la droga i parla amb Joan perquè uns amics seus li ajuden a entrar al negoci. Joan té una relació amb Oksana,
DEMÓCRITO (5) A aquest capítol Sofía comença a formar una estratègia per descobrir quí és el filòsof o filòsofa que li lleva les lleçons. Aquell dia descobrix una noteta amb la pregunta: Per què el LEGO és el joguet més genial del món? Sofía per pensar millor es posà a jugar amb els seus LEGOs de fa temps i comença a obtindre resultats com: no es trenca, no s´embruta, pots construir tot tipus de coses,... Al dia següent es troba altre sobre groc amb més lleçons. Sofía després de llegir la lleçó es va preguntar si realment existirien els àtoms del alma. - " La teoria atòmica ". Demòcrit pensava que tot a la natura no podia canviar com tal, creia que totes les coses estaven formades per peçes menudes i inalterables, ell les cridava "àtoms". Els àtoms eren diferents entre sí i poden ser utilitzats en altre cos. Així, la natura està composta per àtoms que es junten i es tornen a separar. La ciència ha determinat que els àtoms poden dividir-se en partícules e