LOCKE (20)

Sofía tornà de la seua trobada amb Alberto, la seua mare la va reganyar i li va dir que no podia continuar així i que no confiava en Alberto. Sofía, perquè sa mare confiara en ell, li va ensenyar el vídeo d´Atenes on estava ell i sa mare li va dir que aquell home era com el senyor major de la cabanya del que li va parlar, però era com si mai haguera envellit. Varen passar dos setmanes sense rebre notícies d´Alberto, va rebre una postal del pare de Hilde, però res sospitosa. Un dia, Sofía es va apropar a casa d´Alberto on va trobar altra postal del pare de Hilde, en aquesta li deia que el dia de la veritat estava proper. Un dia va rebre la visita d´Hermes, la qual li va alegrar molt. De sobte, el gos es va aturar i li va dir: felicitats, Hilde. Per fi arribà a sa casa i Alberto portava una nova disfressa.

-

RACIONALISME
Els racionalistes creuen en la raó com la font principal del coneixement, pensen que l´ésser humà naix tenint algunes idees abans de tindre qualsevol experiència. El racionalisme va estar present al segle XVII amb Spinoza, Descartes i Leibniz, també a l´Edat Mitjana amb Plató i Sòcrates, al segle XVIII va nàixer l´empirisme que és la idea de que abans d´experimentar res no podem tindre idees. Els empiristes més importants foren Locke, Berkeley i Hume.

EMPIRISME
Els empiristes volen derivar el coneixement d´aquell que experimentem des de els nostres sentits, en el cas de tindre una idea sobre algo abans d´haver-ho experimentat és un concepte fals o en tot cas uns pensaments que es podrien relacionar amb els coneixements humans, però no arriben a ser-ho.

JOHN LOCKE

John Locke (1632-1704) va publicar una obra que es va fer molt coneguda anomenada Assaig sobre el coneixement humà (1690). Locke es va fer dues qüestions: d´a on rep l´ésser humà les seues idees i conceptes? i podem fiar-nos del que ens conten els nostres sentits? Locke estava convençut de que tots els pensaments i conceptes són un reflex del que hem vist i escoltat, abans d´experimentar alguna cosa, la nostra consciència és com una pissarra en blanc. Les primeres apreciacions són anomenades idees simples dels sentits, perquè després es creen les idees de reflexió dels sentits. Locke mostra la diferència entre sentir i reflexionar, el que pensa és que mitjançant els sentits només podem sentir impressions simples que són en les que reps sensacions senzilles. Els coneixements que no deriven d´una sensació simple són falsos i deuen ser rebutjats. Locke distingia entre qualitats primàries i secundàries dels sentits, les primàries es referixen a l´extensió de les coses (pes, forma, moviment) i reproduïxen les vertaderes qualitats de les coses. Les qualitats secundàries es referixen a les altres qualitats de les coses (color, olor, gust, so), les quals no reflectixen les vertaderes qualitats, reflectixen la influència de la realitat exterior sobre els nostres sentits. Locke opina que aquesta realitat té certes qualitats que els éssers humans poden captar amb la seua raó. Locke va infondre el coneixement intuïtiu que defensava que cadascun posseeix l´idea de dret natural, era una idea racionalista, al igual que l´idea de l´existència d´un Déu. Va apel·lar a la llibertat de pensament i a la tolerància i s´interesava per la igualtat entre gèneres. Locke va tindre idees liberals que varen tindre molt èxit durant la Il·lustració al segle XVIII, ell va tractar la divisió de poders per primera vegada.