MONTAIGNE (19)

Pol, després de passar una mala situació a sa casa perquè son pare es quedara amb el seu diner, decidix robar diners a Míriam. Quan ella s´adona li acomiada del bar, però no sense abans tindre eixe moment íntim que ambdós volien.
Marc cada vegada ho passa pitjor per les absències de sa mare i els problemes de son germà, així que busca companyia a Tània. Tània està encantada, ja que a ella li agrada passar temps amb ell ja que està enamorada d´ell.
Pau, el germà de Marc, és acusat de tirar-li un boli a Elisenda, una professora. El xiquet acusa a la mestra de dir-li que és un inútil i que no té futur, aleshores, Coralina veu que Elisenda està molt estressada i decidix donar-li la baixa.
Oliver està molt afectat també pels tractes de la seua mare i la pèrdua de son germà Edgar, la qual pareix no afectar-li, però realment sí que ho fa.
Mireia diu que no pot separar-se del seu marit, però ella realment vol. A Eugeni li agrada Mireia cada vegada més i se´l fa saber.
La relació de Oksana i Gerard cada vegada va anant a més i la de Gina i Merlí està plena de mentides.
-
Michel Eyquem de Montaigne (1533-1592) fou un filòsof, polític, escriptor, humanista i moralista francés del Renaixement, creador del gènere literari originari de l´edat moderna: l´assaig. La seua obra va estar escrita al seu castell sobre la pregunta: què sé jo? que sais-je? La seua obra més important s´anomenà L´assaig (1580, 1588), en la qual exposà el seu eclecticisme hel·lènic.També és propi d´ell exposar l´adopció de l´escepticisme.
-
1:23 Merlí explica que per als grecs la veritat és la aletheia, això que es mostra com és vertaderament. Altres definixen la veritat com un desocultament. Montaigne era un filòsof francés del segle XVI que deia que la veritat era desitjable, però no està a l´abast dels homes, perquè la veritat per ser considerada com tal, hem de trobar-la fora de tota contradicció, per tant, quan ens referim a la veritat sols podem definir-la amb la mateixa paraula. La veritat és la veritat, la veritat existix per sí mateixa, no depén del punt de vista de ningú. Si algú diu que coneix la veritat, la està negant, si la veritat no és sabuda per tots, aleshores no és veritat, si no opinió.
30:54 Montaigne tenia clar que difícilment ens desprenem de nostres creences si no som capaços d´examinar-nos a nosaltres mateixos, per això Montaigne als trenta-huit anys se´n va anar a la biblioteca de son castell i no va eixir mai més fins que es va morir, allà va comprendre que moltes de les creences que tenim es poden relativitzar, només hi ha que fer-se una pregunta: i jo què sé?
-
· La veritat. Aquest capítol està molt ben estructurat, comença parlant de la veritat i de la seua diferència amb l´opinió i més tard es plantegen problemes amb aquest concepte. Pau Vilaseca podria estar dient la veritat i Elisenda també. Després, Merlí li conta una mentida a Gina sobre si ell s´ha gitat amb altra dona. Ambdues qüestions estan molt ben per resoldre-les.
· Les actituds de Gerard. No ens deuria influir que un company vestís d´una manera o altra, tampoc quant de temps la tinga. Les actituds de Gerard són tòxiques, ha fet el típic comentari de xiquet malcriat que es pensa que ho té tot sense pensar abans en els sentiments del seu amic.
· Tània i Marc. Crec que la relació de Tània i Marc està plena d´incògnites i coses sense resoldre, perquè ja sabem que Tània està enamorada d´ell, però desconeixem la seua banda, ja que no sabem si Marc l´utilitza de suport només o de veritat sent algo també per ella.

· La mare de Marc. Eixa dona no s´adona de que a sa casa la necesiten i és un personatge molt realista i necessari, ja que molts es poden veure reflectits a aquesta situació.