EL ROMANTICISMO (26)

Hilde un dia més no podia deixar de llegir el llibre de son pare, tant que li va rebutjar ajudar a sa mare.

-

Sofía estava segura de que la tempesta havia tingut relació amb els personatges del bosc i amb el jardí de l´Edèn. La mare de Sofía va convidar a Jorunn i als seus pares un dia abans de la gran festa d´aniversari per fer una festa més personal. Entre Sofia i Jorunn varen escriure les invitacions per a la festa, la qual varen anomenar "festa filosòfica". Alberto apareix després d´estar temps desaparegut i li diu que està esperant el moment en el que el Major no estiguera espiant per contar-li el seu pla. De sobte va aparéixer Aladino amb un llum i d´allí va eixir el Major amb un missatge per a Hilde. Alberto va contar el seu pla, parlar amb Hilde perquè es rebel·lés contra el seu propi pare. Alberto va arribar a la conclusió de que sols eren imatges d´ombres i que el Major i Hilde també podien ser-ho, l´autor seria un déu ocult.

-

EL ROMANTICISME

Va començar a finals del segle XVIII a Alemanya i va acabar a 1850. Aquesta època es considera l´última postura comú de la vida a Europa. Es va substituir la raó pel sentiment, la imaginació, la vivència i l´enyorança. Cada individu tenia llibertat per donar la seua pròpia interpretació sobre la existència ja que el més important va ser el jo. Beethoven és un clar exemple ja que era un creador lliure. L´art va ser un factor important per al coneixement de l´home, tant que es deia que els artistes podien transmitir coses que els filòsofs no. El poeta alemany Schiller va seguir les explicacions de Kant i va dir que l´home és lliure quan juga perquè així està fent les seues pròpies lleis, deia que l´art ens apropava més a la inefabilitat, alguns varen comparar als artistes amb Déu. L´artista tenia força imaginativa de creació del món, podia enderrocar la diferència entre somni i realitat. Novalis, un dels joves genis, va escriure una obra titulada Heinrich von Ofterdingen. Els romàntics s´interessaven pels aspectes obscurs de la existència. Els romàntics eren estudiants amb una mentalitat antiburguesa i la política era la seua enemiga, la primera generació va viure pel 1800 i varen ser anomenats la primera insurrecció juvenil d´Europa. Wergeland va ser un romàntic amb afició cap a la Il·lustració, però també amb rasgos romàntics, l´enamorament romàntic. Va haver un llibre molt famós a questa època, Els sufriments del jove Werther, però no va ser per a bé, després de la seua publicació els suïcidis per amor varen augmentar deliberadament. Aquesta època també va estar caracteritzada per l´enyorança de la natura i la seua mística, és una reacció contra l´univers mecànic de la Il·lustració, és un renaixement de l´antiga consciència còsmica, o siga, la natura es considerà una unitat, una ànima universal, un esperit universal. Una figura molt important va ser Schelling (1775-1854) que va intentar enderrocar la diferència entre l´esperit i la matèria, tot l´englobava un esperit estructurador. Schelling va veure el mateix esperit en la natura que a l´home, eren expressions amb un mateix origen. Un filòsof molt important va ser Herder (1744-1803), ell veia la història com un procés, tota època històrica té el seu propi valor, cada poble té la seua ànima particular. El Romanticisme va contribuir a reforçar els sentiments d´identitat de les nacions. Hi ha dos conceptes coneguts com "Romanticisme", el Romanticisme universal caracteritzat per la natura, l´ànima universal i l´art i el Romanticisme nacional que es caracteritzava per estudiar la cultura popular en general. La relació entre els dos és la característica de veure organismes vius a la història, a l´art, etc. Herder anomenà a la literatura com llengua materna dels pobles. El conte fou la forma artística preferida dels romàntics, ja que proporcionava a l´escritor jugar amb la seua força creativa. De vegades l´autor interferia al seu conte per recordar que era un conte, mai res de la realitat i a aquest trencament d´il·lusió se li anomenà ironia romàntica.