EL TAOISME (25)

Ja fan dos anys des de la mort del germà d´Oliver, Edgar, i ell pensa que anar-se´n de casa és una bona opció per escapar del dolor i deixar el seu propi espai a la seua família.

Pol i Tània no estan al seu millor moment ja que es passen el dia barallant entre ells, Tània vol saber la orientació sexual de Pol que sap que és confusa i Pol només vol fer les paus amb ella, però les freqüents contestacions fora de lloc de Tània fan les coses molt difícils. Finalment, Tània li conta a Pol que està d´eixe humor perquè Bruno se´n va a viure a Roma, aquesta confessió trau un moment molt emotiu.

Bruno se´n va a viure a Roma amb sa mare i com últim dia a Barcelona vol fer coses especials amb son pare, però Merlí es nega i li intenta fer un regal. La iaia de Bruno li prepara un regal més emotiu per acomiadar-lo i Merlí canvia d´opinió i se´n va a passar la vesprada amb son fill a un parc d´atraccions tal i com feien quan Bruno era un xiquet.

Joan vol deixar de ser tan avorrit com els seus pares i decidix començar a fer noves coses que podrien motivar-li. Els seus pares estan preocupats per ell, ja que passat un any des de la seua gran baralla tenen por perquè Joan torne a barallar a casa.

Gerard es planteja seriosament si tot aquest temps ha sigut una molèstia per Oksana.
Iván vol apropar-se a Berta, però no sap com fer-ho.
Mireia té problemes amb el seu marit però no vol contar-se´ls a ningú i finalment Eugeni intenta que ella els oblide.
-
El taoisme és una tradició filosòfica i religiosa xinesa que busca viure en harmonia amb el tao (el camí o la via), és a dir, el principi de totes les coses, és el patró, la font i la substància de tot el que existix. El taoisme és majorment representat pel creador, el pensador i filòsof Lao-Tse i les seues idees han sigut exposades al seu llibre anomenat Dào Dé Jing. Tots els taoistes seguixen uns valors ètics comuns entre ells anomenats wu wei (la "no acció") basats en la naturalitat, la simplicitat, la espontaneïtat i sobretot als <<Tres tresors>>: la compassió, la frugalitat i la humiltat. Els taoistes no solen seguir les normes ni el ritual. L´objectiu principal dels taoistes era assolir la immortalitat, però no tal com nosaltres la coneguem, si no com una longevitat en plenitud, per això es deia que la persona que vivia en harmonia amb la natura era immortal, Lao-Tse va ser deïficat, per tant, també va ser considerat immortal. Abans el taoisme funcionava d´altra manera, era vist com un corrent filosòfic i no com part de la religió, es buscava la immortalitat, però de manera diferent, es buscava com un progrés personal que incloïa superació.
-

4:10 Merlí diu que la paraula xinesa "Tao" significa via o camí. El taoisme és una filosofia de vida inspirada en el llibre "Tao Te Ki", el llibre del camí i la virtut que la tradició atribuïx al pensador xinés Lao-Tse. Per al taoisme el món no és una cosa separada de nosaltres que hem de dominar, controlar o posseir. Una de les frases de Lao-Tse va ser: "No em fa falta abandonar ma casa per conéixer l´Univers". Per al taoisme l´art de viure es pareix més a la navegació que a la guerra, hi ha que conéixer el vent, la marea, els corrents marins. Seguir el Tao significa confiar en el curs de la natura i l´Univers, si no pots confiar a l´Univers no pots confiar en tu mateix. Lao-Tse diu que hi ha que córrer riscos, si no és així no hi ha llibertat, una llibertat que posa en joc la nostra existència.

26:10 El wu-wei és l´estil de vida dels que seguixen el corrent del Tao, un camí posant la menor força possible. La força de la voluntat no ens pot ajudar a trencar la nostra zona de confort. Per eixir de la zona de confort ens fa falta
un acte lliure, acceptar les coses tal i com ens arriben, no resistir-se al Tao. La vida és Tao, és el camí que fem mentre pensem.
-

·Joan i els seus pares. Opine que els pares de Joan en cap moment han volgut que la relació entre Mònica i el seu fill acabara, ells només es preocupaven i es preocupen pel seu fill. No puc entendre el comportament de Joan ja que jo mai li parlaria així als meus pares, ni tan sols quan estic passant per un mal moment. No sé com es desenvoluparà la història de Joan, però espere que comence a valorar els pares que té i a tractar-los millor.

·Pol i Tània. Entre ells hi ha falta de comunicació, en cap moment s´han dit l´un a l´altre el que volen de l´altre, això provoca que estiguen barallant tota la estona. Tània, realment vol ajudar a Pol a que confie en algú ja que ella pensa que és impossible que puga controlar si s´enamora o no i Pol el mateix, només vol que si Tània està insegura confie en ell per contar-se´l.

·Bruno se´n va a Roma. Entenc la situació de Bruno i perquè no vol contar-ho. Té por per la seua nova vida i deixar darrere aquesta i a la vegada pensa que si algú li diguera que es quedara ho faria. No vol canviar de plans, perquè en el fons no sap el que vol i està provant què és el millor per a ell.

·Merlí i Bruno. La seua relació començà sent molt freda, però ara crec que no serien res sense l´altre, la seua escena compartida al parc d´atraccions forma una connexió entre la seua relació al passat quan Bruno era un xiquet i la relació que tenen ara que és pareguda.