HEGEL (27)

Hilde va reflexionar sobre la idea de rebel·lar-se contra el seu pare i va planejar una broma per a ell.

-
Quan Alberto finalitzà la lliçó varen ser conscients de que l´espill de llautó tenia un significat ocult i que només Hilde podia explicar-se´l.

-

HEGEL

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) va estudiar teologia, va col·laborar amb Schelling i va ser catedràtic múltiples vegades. Va morir de còlera, però per a eixe temps el hegelianisme ja estava imposat a les universitats d´Alemanya. Per a Hegel, el seu esperit universal o raó universal era la suma de totes les manifestacions humanes, perquè només l´ésser humà té esperit. Ell deia que la veritat és subejctiva i que per tant no hi havia una veritat superior a nosaltres i que tot coneixement és coneixement humà. Hegel no va tindre una filosofia pròpia, se li anomena filosofia de Hegel al mètode per entendre el curs de la història de la humanitat. Hegel pensava que la base del coneixement humà varia de generació en generació, no existix cap veritat eterna ni raó eterna, l´únic punt fix és la pròpia història. Donat la història no es pot afirmar que una determinada idea siga correcta per sempre, però pot ser correcta a la època i el lloc en que es trobava. Hegel reconeix que la veritat és una cosa dinàmica perquè no existix cap criteri fora del propi procés històric que puga decidir el que és el més vertader o el més raonable. La raó és progressiva, això significa que el coneixement de l´home està en constant ampliació i d´eixa manera progressa. Hegel va dir que l´esperit universal evoluciona cap a una consciència de sí mateix cada vegada major. Un estudi de la història demostra que la humanitat cada vegada es mou cap a una racionalitat i llibertat cada vegada majors, per tant la evolució històrica també avança, diem que la història sobrepassa els seus propis límits i que té un objectiu. La evolució dialèctica consistix a l´introducció d´una tercera idea en una idea principal i la seua contraposició. La tesi per a Hegel significà la idea de que res podia canviar. Hegel anomena negació a l´aparició d´una afirmació amb poder davant altra afirmació. La negació de la negació és un punt de vista davant dos punts de vista. Hegel va anomenar a les fases del coneixement tesi, antítesi i síntesi. Les coses més sensates són les que perduraran a la història. Hegel no estava d´acord en que les dones pogueren estar al poder perquè deia que no tenien coneixement al seu cervell, si no pensaments casuals. Hegel anomenava poders objectius a la família i a l´Estat, pensava que l´individu era una part orgànica de la comunitat. La raó o l´esperit universal era una cosa que no es feia visible fins la interacció entre els éssers humans. La persona que no trobe el seu lloc a l´Estat serà una persona no històrica, perquè un Estat no és res sense els ciutadans, però els ciutadans no són res sense l´Estat. Hegel deia que no és l´individu el que es troba a sí mateix, si no l´esperit universal mitjançant tres passos: la raó subjectiva (l´esperit es consciència en l´individu), la raó objectiva (interacció entre les persones) i la raó absoluta (la filosofia).