KANT (25)

Hilde va rebre una trucada del seu pare felicitant-la, a aquesta també varen parlar del llibre.

-

Després de que Alberto es queixara per la explicació extra d´Albert va continuar explicant a Kant. De sobte Sofía i Alberto varen veure a una xiqueta amb una caputxeta roja, la cual es va acostar a casa d´Alberto dient que tenia una carta que entregar. Quan Sofía la va tindre a les mans la va obrir i era per a Hilde, era una carta amb més informació extra. Abans de que Sofía s´anara de casa d´Alberto, ell va parlar-li d´un pla que va tindre per esquivar al control del Major. Més tard Sofía es va trobar amb Winnie the Pooh al bosc, l´ós tenia una carta per a Hilde. La carta contenia informació sobre Kant i la seua relació amb la idea de la ONU.

-

KANT

Immanuel Kant (1724-1804) opinava que era important salvar la base de la fe cristiana com Berkeley. Kant fou el primer filòsof professional, ja que fou el primer que va exercir de professor a una universitat, sabia exposar la filosofia d´altres filòsofs i a la mateixa vegada ell va aportar moltes coses a la filosofia universal. Kant opinava que la percepció i la raó eren importants per percebre el món, ell deia que hi han disposicions a la raó que marquen les percepcions. Kant anomenava al temps i a l´espai les dues formes de sensibilitat de l´home, ja que tot el que percebem el captem com un fenomen al temps i a l´espai, és una qualitat innata, el temps i l´espai són qualitats de la raó i no del món. La consciència forma el nostre concepte sobre el món, les sensacions s´adapten a les nostres formes de sensibilitat. Kant anomena revolució copernicana a l´adaptació de les coses a la consciència. Kant contradiu a Hume dient que la raó de l´home capta tot el que ocorre com una relació causa-efecte, eixa reacció està dins de nosaltres. Mai podrem saber com són les coses en sí mateixes, només com són les coses per a nosaltres. Kant pensava que parlant de les lleis de la natura s´aconseguiria parlar de les lleis del coneixement humà, quan la raó humana es planteja aquestes qüestions sobrepassa els límits del coneixement humà, quan l´ésser humà es planteja qüestions en les que ell mateix forma part, mai podrà saber plenament la resposta ja que mai ha percebut tota aquella realitat de la que constituix part. El nostre coneixement sobre el món està format per la percepció i la raó. Kant deia que es donen freqüentment preguntes sobre la realitat perquè sempre hi han dos punts de vista igualment de probables com d´improbables davant la nostra raó. La raó de l´ésser humà no és capaç d´emetre cap judici segur. Kant enfocava una dimensió religiosa en la que fracassaven l´experiència i la raó i es plenava de fe religiosa, expressava que l´home havia de deixar aquestes preguntes en mans de la fe al mateix temps que la seua moral. Amb Kant va morir una època de la història de la filosofia i va nàixer el Romanticisme.

TEORIA KANTIANA/ ÈTICA D´INTENCIÓ
Kant deia que tot el món té una raó pràctica, és a dir, una capacitat de raonar que en cada moment ens dirà el que és bo i el que és roín moralment, una capacitat innata. Tots tenim accés a la llei moral universal. La llei moral universal és formal, o siga, et diu com has d´actuar en totes les situacions. També és categòrica, és a dir, vàlida en totes les situacions a més d´imperativa. Kant definia aquest imperatiu categòric establint diferents maneres: <<Has de voler que la norma seongs actues es convertisca en una llei general>>, <<Has de veure a les persones com una finalitat i no com els medis per arribar a ella>>. Quan Kant descriu la llei moral està describint la consciència de l´ésser humà. Perquè qualsevol cosa puga arribar a ser un acte moral ha de ser el resultat d´una superació personal. Kant pensava que tot seguix la llei causal. Kant dividix a l´home en dos: meitat cos, meitat raó, les percepcions el definixen. Només tenim lliure albir quan cumplim amb la nostra raó pràtica.