KIERKEGAARD (28)

Hilde es trobava planejant la broma per son pare, una que el Major no oblidaria mai.

-

Sofía i Alberto seguien en casa d´Alberto, de sobte picaren a la porta i allí estava "Alicia en el país de les meravelles", portava dos ampolles, en les dues posava "beu-me", Sofía no es fiava, però Alberto les va denominar ampolles amb suc del pensament, res roín. Sofía va beure d´una de les ampolles i li va causar que tot fóra un jo, o siga, tot va quedar connectat entre sí, com els romàntics exposaren. L´altra ampolla la va transportar al món de l´individualisme, res estava connectat entre sí, res formava part de res, només entenia que cada cosa era un món i ella era única. Sofía es va preguntar quina de les dos ampolles representava la vertadera realitat i Alberto li contestà que dues d´elles formaven la realitat.

-

KIERKEGAARD

Soren Kierkegaard (1813) deia que l´individu és un ésser que només viu una vegada, no som fills de la nostra època. Kierkegaard era religiós, però li horroritzava com els creients la plantejaven, la cridava religió dels diumenges. Per ell el cristianisme era tan irracional que havia de ser l´un o l´altre, la religió i la raó eren com foc i aigua, no és suficient pensar que el cristianisme és tot vertader. A Kierkegaard, Hegel i els romàntics realment li disgustaven, en canvi era un fidel seguidor de Sòcrates, el qual veia com a pensador existent. Per Kierkegaard les veritats objectives de Hegel no tenien importància per relacionar-les amb l´individu, ell creia que la vertadera veritat era la veritat per a mí, la veritat subjectiva, les veritats que realment importen són personals, o siga, posava a l´individu contra el sistema. Kierkegaard no tenia cap interès en descriure la natura o a l´ésser humà, les coses esencials per ell eren la existència de cadascun. Kierkegaard criticava la tradició filosòfica, però també a la cultura en general, ell creia que la societat s´havia quedat a viure en el conformisme, o siga, tot el món opina i defensa el mateix sense interessar-li el tema en realitat. Ell va classificar tres fases vitals diferents: la fase estètica, la fase ètica i la fase religiosa. La fase estètica es guia pels sentits i es busca continuament el plaer. L´angoixa és una sensació casi positiva, l´individu està en una situació existencial. La fase ètica es caracteritza per la seua serietat i eleccions consecuents segons criteris morals, l´objectiu de la fase és descobrir què és correcte o equivocat per cadascun de nosaltres. A la fase religiosa la persona anteposa la fe al plaer estètic i els deures de la raó, l´ésser humà troba la conciliació.