EL DESTINO (6) A aquest capítol Sofía s´adona de que el/la filòsof/a sap que ella vol saber qui és, Sofía finalment no sap res encara. Al baixar de sa casa, troba a la bústia altra noteta amb preguntes: " Creus en el destí? ", " Són les malalties són un castic diví? ", " Quines són les forçes que dirigixen la marxa de la història? ". Sofía va pensar en resposta a la primera pregunta que si es creïa al horòscop, en la astrologia, també es es creia en el destí. I havia reflexionat sobre la paraula " superstició ", ja que els creients li deien " fe ", també va esmentar que Demòcrit no creïa en el destí. En resposta a la segona pregunta va pensar que com molta gent pregaba per poder curar-se, a lo millor molta gent també pensava que les malalties depenien de Déu. En resposta a la tecera, pensà que les forçes que determinen la marxa de la història eren les persones. Per la nit va rebre un sobre amb la lleçó del dia. Quan Sofía va alçar-
εὐδαιμονία